ARQUEOLOGIA. Els 18 millors recintes arqueològics del món.

Quines són les ruïnes arqueològiques més importants del món? Quins son els parcs arqueològics més bonics? Un dels més grans al.licients dels nostre viatges és descobrir el que queda de les antigues civilitzacions del nostre planeta. És per això, que no dubtem en visitar els més importants recintes arqueològics allà on podem.

Després de visitar uns 80 països, ens varem proposar junt amb en Florencio Manega, autor de l’imprescindible blog Fmanega por el mundo, fer una llista dels que son els millors 18 recintes arqueològics que mai hem visitat. Només ens vam marcar tres premisses: no posar més de tres recintes d’un mateix país i no posar més de 2 recintes d’una mateixa civilització. La tercera, com sempre al blog, és que havien de ser parcs arqueològics que haguéssim visitat.

Crec que puc dir que hemvisitat bona part de les més grans ruïnes arqueològics del món sencer, encara que de les moltes que em falten, almenys 5 son imprescindibles i haurien estat en una llista definitiva: Machu Pichu, al Perú; els Moais de la Illa de Pàsqua; les Coves d’Ajanta a la Índia ; Bagan a Myanmar i Leptis Magna a Líbia.

El fet de limitar a 18 els recintes escollits m’ha fet excloure de la llista altres parcs arqueològics visitats de la importància de Micenes (bressol de la civilització micènica); Cartago (capital fenícia); Olímpia i Epidauro (al Peloponès), Efes i Pèrgam (Àsia Menor grega); Paestum (Magna Grècia); Chichen Itzà, Uxmal o Copan (Imperi Maia); l’Hipogeun de Hal Saflieni (Malta); la Tomba tràcia de Kazanlak (Tràcia), Jerash, Bosra, Volubilis, Sbeitla, Trier o Nimes (Imperi Romà a Orient Mitjà, Àfrica o Europa); les Coves de Longmen (dinastia Wei del Nord de la Xina) o les Pirámides de Gizeh o la Vall dels Reis (Imperi Egipci), entre moltes altres.

El final, les 18 escollides com a millors recintes arqueològics visitats a tot el món són els següents.

LA ACRÒPOLIS D’ATENES

Poca justificació cal per dir que el recinte de l’Acròpolis d’Atenes, amb el Partenó, una de los obres culminants de l’hel.lenisme clàssic, l’Erecteion amb les seves celebèrrimes cariàtides o els Propileus, l’entrada monumental a tot el recinte, han de formar part i de forma prominent en qualsevol llista dels més grans recintes arqueològics de la història. Un recinte que en certa manera, simbolitza un dels més grans imperis que hi ha hagut a occident i que és la font de part de la nostra cultura actual. Vam poder visitar Atenes durant el nostre viatge a Grècia del 2007.

FORUM IMPERIAL ROMÀ I COLOSEU

Un altre dels recintes arqueològics que ningú posarà en dubte. Roma és l’altre pilar de la cultura occidental, i particularment llatina. I des del fòrum romà es va desplegar un dels més grans imperis que mai hi ha hagut a la terra. Al fòrum hi trobem edificis tan notables com els Temples de Vespasià i Tito o la Curia Hostilia, seu del Senat Romà. Però també monuments emblemàtics tan importants com els Arcs de Tito o de Septimi Severo. Al costat del Fòrum, l’Amfiteatre de Flavi, més conegut com a Colosseu, el més gran que mai es va construir, és una de les obres arquitectòniques més extraordinàries que s’han fet mai, i ha estat la font d’inspiració de la majoria d’estadis esportius del segle XX. Per sort, hem pogut gaudir diverses vegades del Fòrum romà, així com de tota la ciutat de Roma.

POMPÈIA

Dels molts recintes arqueològics que l’Imperi Romà ens ha llegat, probablement siguin les ruïnes de la ciutat de Pompeia, que va quedar sepultada per tones i tones de cendra, després de l’erupció del volcà Vesubi, les que més hagin fet per fernos entendre com era la vida a una població de l’Imperi.

Tot el que es pot llegir abans de visitar el complex arqueològic és queda en res al poder trepitjar-lo i explorar-lo. Sens dubte, una de les visites que més hem pogut gaudir a Europa, aprofitant un viatge que vam fer per la regió de la Campània, el 2012.

TIKAL

Una de les més grans ciutats maia que hi va haver durant el període clàssic. Va ser un dels focus més importants de la cultura maia que era formada per una infinitat de ciutats estats, relacionats entre si, i sovint sotmesos a vassallatge. L’enclavament, enmig de la selva del Petén, fa que la seva visita sigui una de les més misterioses i salvatges que es poden realitzar entre els més grans recintes arqueològics del món. Vam tenir la possibilitat de visitar Tikal, el 2014, durant el nostre viatge per Guatemala i pujar a algunes de les més altes piràmides que la civilització maia va construir.  

TEOTIHUACAN

Ben a prop de la ciutat de Mèxic DF (a uns 45 quilòmetres), trobem l’antiga capital dels Teotihuacans. Es tractava d’una ciutat-estat, com moltes de les que en aquell temps hi havia a Mesoamèrica.

Probablement els assentaments van començar al segle I dC, però va ser cap els segles III i IV quan la ciutat va esdevenir un autèntic imperi. Es calcula que en aquell temps devien viure a Teotihuacan entre 150 i 200 mil persones, fet que dona constància de la importància de la ciutat. El declivi de Teotihuacan va esdevenir a partir del segle VII, però com passa amb la Història dels Maies, la seva causa no ha estat mai desxifrada amb exactitud.

La Calçada dels Morts, les impressionants Piràmides del Sol (de 63 metres d’alçada i 225 de cantó) i de la Lluna o el Palau de Quetzalpapálotl son alguns dels més grans descobriments de la Història de l’Arqueologia i van formar part del nostre del nostre viatge a Mèxic del 2003.

ANGKOR

Per nosaltres Angkor suposa no només el més extraordinari recinte arqueològic que mai haguem visitat, si no també, la visita més extraordinària, en tots els sentits, que mai hem pogut realitzar i probablement que mai realitzarem. Angkor va ser la capital del Imperi Khmer des de la seva fundació a principis del segle IX fins al seu abandonament, cap el segle XV quan la ciutat cau en mans del poble Thai i la ciutat passa a dependre d’Ayutthaya. Son necessaris un mínim de dos dies per veure el més extens dels recintes arqueològics que hem conegut mai, que té una quantitat de temples i una extensió, realment descomunal. El temples d’Angkor Wat o de Bayon son difícils d’oblidar.

Vam poder gaudir de Angkor durant el nostre viatge a Cambodja del 2013.

.

KHAJURAHO

Probablement hi hagi a la Índia alguns recintes arqueològics encara més extraordinaris que els temples de Khajuraho, però sens dubte, a aquests els hi tenim una estima especial donat que els vam incloure en el nostre viatge a la Índia, tot i que això suposava allunyar-nos de la ruta inicialment dissenyada. Khajuraho va ser la capital de la dinastia Chandella durant els segles X a XII, que fou qui va manar construir aquesta extraordinària sèrie de fins a 80 temples, dels quals n’han quedat vint-i-dos. Es tracta d’una col.lecció de temples hinduistes que son coneguts, sobretot, per les extraordinàries escultures de dansaires contorsionades i de cortesanes en postures inversemblants, que suposen el més gran catàleg dels kamasutra que mai s’hagi edificat. Vam gaudir de valent durant la nostra visita a Khajuraho del 2006.

BOROBUDUR

A menys d’una hora de Yogyakarta, a la illa indonèsia de Java, trobem una de les més grans stupes budistes del món. Van ser els sobirans de la dinastia Sailendra els que van decidir la construcció d’aquest enorme recinte.

El monument, consta de sis plataformes quadrades, que es van superposant una sobre de l’altre, fins que a la plataforma superior ens trobem amb tres plataformes circulars que és un autèntic mar de petites stupes campaniformes de pedra, on al seu interior, hi ha la imatge de Buda.

No només impressiona l’efecte general de la stupa, enmig de la selva. Els 2770 baix relleus que decoren cadascuna de les plataformes, suposen un dels més extraordinaris programes iconogràfics del budisme en un recorregut que, de forma continua, supera els 3000 metres de longitud. Els plafons, expliquen la historia de Sudhana i Manohara.

Vam poder gaudir del Borobudur durant el nostre viatge a Indonèsia del 2009, que es va limitar a Bali i la zona de Java Central més propera a Yogyakarta.

PETRA

Sens dubte, el parc arqueològic de Petra, la ciutat dels nabateus és un dels top ten de l’arqueologia mundial, després de que el suís Johann Ludwig Burckhardt descobrís la ciutat per a la societat occidental. Poques emocions poden igualar-se a la que sents després de caminar durant gairebé un quilòmetre pel congost del sij i et trobes cara a cara amb el preciós Tresor de Petra, una de les obres més famoses de l’arqueologia i que tot viatger té al seu imaginari mitològic. Vam gaudir de Petra en un viatge que vam fer per Jordània el 2004.  

PALMIRA

Situada en mig del desert siri, l’antiga Ciutat de Palmira va ser la capital de l’Imperi de Palmira, un imperi que no va durar molts anys i que va tenir a la mítica Reina Zenòbia com a sobirana més important. Palmira, que havia aconseguit la independència del Imperi Romà l’any 266 per ordre de la Reina Zenòbia, va mantenir aquest estatus fins que sis anys més tard, el 272, la reina va ser presa com a ostatge per l’emperador romà Aurelià, portada a Roma i encadenada a un carro amb cadenes d’or, que va ser passejat durant la marxa triomfal de l’emperador. Palmira va ser arrasada finalment el 273, i tot que va ser parcialment reconstruïda, mai més va tenir la importància dels temps de Zenòbia.

Palmira i la reina Zenòbia representen un dels casos més importants de resistència dels més dèbils enfront dels més poderosos. Una sort de David i Goliat, que al llarg de la Història s’ha repetit en comptades ocasions. El Regne de Palmira va passar a formar part de la Història, però també de la llegenda.

Abans de que la guerra assolés el país, vam poder visitar Palmira durant el nostre viatge a Síria de l’any 2008.

ATUTTHAYA

L’antiga capital del Regne del Siam és un dels parcs arqueològics de més fàcil d’accés des de l’actual capital de Tailàndia, Bangkok. Va ser fundada el 1350 i va ser la capital del regne fins que els birmans la van destruir a mitjans del segle XVIII.

Un parc preciós, ple de stupes budistes, de fàcil i agradable recorregut, tot descobrint temples com el Wat Phra Si Sanphet, el Wat Phra Meru, el Wat Phra Chao, el Wat Phanan Choeng o el Wat Rachaburana. Tot i que el recinte es pot visitar en bicicleta, nosaltres ho vam fer a peu (en aquest post teniu la informació), tot aprofitant el nostre viatge a Tailàndia del 2005.

SUKHOTAI

El nostre preferit dels Parcs Arqueològics de Tailàndia i del que vam gaudir gràcies a unes bicicletes llogades, en un dels més memorables dies que hem viscut als nostres viatges. El regnat de Sukhotai va ser un dels més importants a la zona de l’actual Tailàndia i tenia la seva capital en aquest enclavament que es troba uns 400 quilòmetres al nord de Bangkok. Cap el 1438 va ser absorbit pel Regne d’Atutthaya.

Gaudir del Parc Arqueològic, tot passejant en bicicleta entre estanys i venerables runes budistes és del millor que es pot fer a Tailàndia. Budes de peu, Budes asseguts, Budes estirats, temples aquí, stupes allà. Ningú que vagi a Tailàndia se l’hauria de perdre. Nosaltres el vam visitar l’octubre del 2006, aprofitant en nostre viatge a Tailàndia.

EXÈRCIT DE TERRACOTA DE XIAN

L’exèrcit de més de 8500 guerrers de terracota amb els quals el primer emperador de la Xina, Qin Shi Huang es va fer enterrar, prop de la ciutat actual de Xian és, probablement, una de les dues grans troballes arqueològiques del segle XX (l’altre seria la toma de Tutankamon).

El mausoleu del primer emperador Qin, impressiona per la gran quantitat de figures de mida natural, que una al costat de l’altre, totes diferents, i disposades en formació de batalla, van acompanyar l’emperador que va unificar la Xina en el seu últim viatge. L’exèrcit està disposat en tres hangars diferents, el més gran del quals conté 7500 figures. Una segona fosa conté únicament 69 figures, que se suposa que eren de generals. La tercera fosa conté uns 1000 guerrers.

Varem visitar el recinte arqueològic durant la nostra visita a la Xina del 1999.

GRAN MURALLA XINESA

És, sense cap mena de dubte, una de les més grans obres d’arquitectura civil de la història de la Humanitat. En realitat, el que coneixem com a muralla xinesa, no és una de sola, si no que son un conjunt de fortificacions que les diverses dinasties xineses van edificar per tal de defensar-se dels atacs dels seus veïns del nord, els mongols i els manxús.

Se sap, que avui en dia només es conserven un 30% de les muralles originals, que van ser construïdes a partir del segle V aC, és a dir, molt abans de que l’emperador Qin Shi Huang unís tots els territoris xinesos en un sol imperi (el 210 aC). Posteriorment, tant els diversos emperadors Qin, com els Han i els Ming (les seves tombes es poden visitar en el mateix recorregut) van seguir ampliant les muralles i construint nous sectors.

Hem tingut la possibilitat de visitar dos cops la muralla xinesa, en concret, el sector de Badaling, un dels més accessibles des de Beijing. La primera vegada aprofitant un viatge a la Xina de 1999; la segona vegada, en un viatge que el 2011 ens va portar a Corea del Nord i la Xina.

COVES YUNGANG A DATONG

El tercer recinte arqueològic xinès fa referència al conjunt de grutes budistes que es troben prop de la ciutat de Datong, a unes cinc hores de cotxe de la capital Beijing. Va ser la dinastia Wei del Nord, la mateixa que va construir un recinte similar a Luoyang (les grutes Longmen, que varem poder visitar el 1999 i que ens van deixar igualment bocabadats) la que es va encarregar d’edificar tan magna obra, entre el 460 i el 494.

A les grutes hi trobem milers de figures de Buda. Les més petites, de pocs centímetres d’altura i les més grans, de fins a 16.8 metres d’altura. Les estàtues estan esculpides directament a la pedra de la gruta, i moltes d’elles conserven encara la policromia original, que fan de les Grutes de Yungang, un dels espectacles més extraordinaris que hem vist mai. Les varem poder visitar el 2011, al visitar Beiging i les rodalies després de tornar del viatge a Corea del Nord.

PERSÈPOLIS

Va ser la capital de Pèrsia en temps de l’Imperi Aquemènida i és un dels Recintes Arqueològics més extraordinaris d’Orient Mitjà i de fet, del món sencer. Es troba a una hora de camí de Shiraz, en mig d’una zona àrida i d’escassa pluviositat, que fa encara més difícil d’entendre el perquè d’aquesta situació.

Darius I va ser qui va fundar la ciutat i els primers palaus, però les obres van continuar amb els següents sobirans. Més enllà de les sales hipòstiles, el que més impressiona a Persèpolis son els baix relleus que decoren la terrassa on s’ubica l’Apadana. La decoració representa amb tota mena de detall, les nacions sotmeses a l’Imperi Aquemènida, mostrant el seu respecte als sobirans perses. Medes, bactrians, armenis o babilonis desfilen en processó en un dels més grans programes decoratius de la història de l’art.

Vam poder gaudir de debò de Persèpolis durant el nostre viatge a Irán del 2013.

TEMPLES DE LUXOR I KARNAK

Més enllà de les famoses piràmides de l’esplanada de Gizeh, els temples de Luxor i Karnak, juntament amb els d’Abu Simbel, van ser els que més ens van agradar i alhora, impressionar durant el nostre viatge a Egipte del 1999.

Els temples de Luxor i Karnak es trobaven a l’antiga Tebas, la capital de l’Imperi Mig i l’Imperi Nou d’Egipte. Els temples es troben a la ribera oriental del riu, la que era la ciutat dels vius. En canvi, les necròpolis de Tebas, es trobaven a la ribera occidental, la ciutat dels morts. Allà s’hi troben els igualment excepcionals Valls del Reis i de les Reines. El temple de Karnak estava dedicat al déu Amon. L’avinguda de les esfinx, els seus pilons, els seus llacs sagrats, la increïble sala hipòstila (un dels recintes més memorables de la història de l’arquitectura) o els seus obeliscs no deixen indiferents.

Ben a prop, i separat l’un de l’altre per l’avinguda de les esfinxs, trobem el temple de Karnak, que es va construir durant l’Imperi Nou, en temps d’Amenhotep III i Ramses II, tot i que d’altres faraons van col.laborar en la construcció. Les dos grans estàtues de Ramses II al davant d’una de les pilones del Temple de Luxor és també un dels grans moments del viatge a Egipte.  

ABU SIMBEL

Ja al sud d’Egipte, ben a prop del Sudan, a la ribera occidental del llac Nasser, trobem l’extraordinari Temple d’Abu Simbel.

El temple va ser excavat a la mateixa roca al segle XIII aC, en temps de Ramses II, el més gran dels faraons de l’antic Egipte, que va regnar durant 66 anys i que va ser el presumpte guanyador (fet que mai ha quedat demostrat) de la batalla de Qadesh, entre els egipcis i els hitites.

Sembla ser que hauria sigut Jean Louis Burckhardt , qui el 1813, hauria redescobert els temples, després de que el desert els hagués engolit. L’explorador suís hauria sigut també el que hauria donat a conèixer als occidentals, la nabatea ciutat de Petra, després de que hi entrés per primera vegada, un any abans, el 1812.

Abans de la construcció de la presa d’Asuan o Llac Nasser, que va anegar bona part del territori nubi, inclosos diversos temples de l’antic egipci, els temples d’Abu Simbel van ser desmuntats per un equip d’arqueòlegs i enginyers que els van traslladar a uns tres cents metres de distància de l’emplaçament original, en una de les més grans operacions de salvació de patrimoni que mai s’hagin fet.

A Abu Simbel hi trobem dos temples: el Gran Temple de Ramses II, el més impressionant, i el Temple Menor, dedicat a la seva esposa Nefertari.