Santorini és una de les illes més espectaculars que hi ha a tot el món i sense dubte, la que té el paisatge més fantàstic de l’arxipèlag de les Illes Cíclades gregues.
S’arriba a Santorini en avió, o com ho vam fer nosaltres en Ferry. Nosaltres van arribar-hi després de quatre hores de trajecte des de Paros (Blue Star Ferry, 16 euros), però gairebé des de cadascuna de les illes cíclades hi ha servei i també, serveis directes des del port del Pireu, a Atenes. De fet, per tornar a Atenes, vam tornar en un catamarà d’Hellenic Seaways, que en unes quatre hores ens va retornar a el Pireu (54 euros).
A Santorini però no s’hi val arribar-hi en avió. I és que el paisatge que s’observa al acostar-s’hi pel front marítim és un dels espectacles més formidables que un es pot trobar en un viatge a Grècia.
La illa té forma de mitja lluna des de que es va enfonsar víctima de l’activitat volcànica (abans era rodona). La part còncava és la més espectacular, doncs hi ha uns penya-segats de varis centenars de metres d’alçada, coronats a la part superior pels seus pobles més importants, que queden materialment penjats de la muntanya. És el paisatge que ha fet famosa Santorini i que un es troba en front quan arribes amb vaixell.
FIRA
Si s’arriba en creuer (que no era el nostre cas), s’atraca al Port Vell de Thira o Fira, la capital. Per pujar els gairebé set cents esglaons que et porten al poble, hi ha dues possibilitats: un modern funicular (4 euros) que et puja en menys d’un minut o a la muntura d’un ase, que en gairebé mitja hora et deixa a dalt de tot (també 4 euros). La pujada, es clar, també es pot fer a peu, però això només es recomanable per esportistes entrenats, segons vam veure en la cara d’algunes japoneses que s’havien atrevit a pujar a peu.
Els ferris però, no atraquen al Port Vell, si no que ho fan al Port Nou, a uns deu quilòmetres de la capital. Només baixar del ferri, desenes de captadors de turistes, cartell en mà, criden per tal de que escullis el seu hotel (o les seves habitacions) per passar la teva estada a Santorini. Ells mateixos et porten fins Thira (o fins on estigui l’hotel). Nosaltres, havien reservat habitació al San Giorgios Hotel (46 euros la doble, sense esmorzar) i el mateix Giorgio ens va venir a buscar al moll. En qualsevol cas, hi ha un autobús que després de cada ferry et porta a Thira per 1.4 euros.
A Thira, la capital, poc més pots fer que passejar pels estrets carrers dels poble, on un seguit de restaurants i tavernes, bars, botigues de records i d’artesanies, agències de viatges i gelateries, se succeeixen una al darrera de l’altre, centenars de metres amunt i avall. Em penso que al centre de Thira ja no hi viu ningú. Tot són negocis, de manera que d’encant en trobes més aviat poc, a no ser que siguis un boig de les compres. Els restaurants i tavernes són més barats que a Mikonos i pel que vam veure, la qualitat una mica millor. Vam sopar bo i bé de preu a Stasi, que estava recomanat per la Lonely Planet, i que té unes precioses vistes de la Caldera, que és la part còncava de la illa, i al cap i a la fi, el més impressionant i que un no deixa d’admirar una i mil vegades, des de tots els racons possibles. Fotografiar-se des d’algun dels miradors, amb alguna església en segon pla i amb la caldera al fons, és un dels passatemps preferit de tots els turistes.
OIA
Un vespre ens vam acostar a Oia, a uns deu quilòmetres de Thira (gairebé mitja hora d’autobús, 1.4 euros). Aquest petit poble, encara manté l’encant de les poblacions de Santorini (una mica més que Thira), encara que més ràpid que tard, les botigues de records i les joieries van succeint les cases dels autòctons. En qualsevol cas, a Oia s’hi va a gaudir de les postes de sol, que són un dels espectacle més esplèndids de les illes gregues.
Les cases, a Oia, estan literalment penjades del penya-segat, encara més espectacularment que a Thira i no deu ser mala idea quedar-se a Oia a sopar, doncs hi ha un munt de petits restaurants que feien molt bon aspecte. En qualsevol cas, nosaltres vam decidir de tornar cap a Fira. La única pega que li trobem a Oia és que la esplèndida idea d’anar a veure la posta de sol en aquest extrem de la illa (al nord) la tens que compartir amb desenes de turistes, de manera que agafar un bon lloc és sovint més difícil que trobar un tros de sorra on posar la tovallola en temporada alta a Benidorm.
NEA KAMENI I THISRASIA.
Una excursió que cal no perdre’s des de Santorini és l’anada en vaixell (des del Port Vell), a les illes veïnes de Thirassia (que era part de la illa inicial de forma rodona que era Santorini abans de l’erupció volcànica que la va destruir) i Nea Kameni. Aquesta última és un parc natural i una illa de nova creació. Això és degut a que era una illa que fins fa pocs segles estava amagada sota l’aigua. Es tracta en realitat, del volcà més jove d’Europa i està encara en actiu (com ho proven les seves fumaroles). La illa s’ha anat engrandint en les diverses erupcions del segle XX, de manera que, formada únicament de lava, és cada vegada més gran. Des de l’entrada al Parc Nacional (2 euros) un camí et porta en una mitja hora fins el turó més alt, a 130 metres d’alçada, en un espectacle realment colpidor, que ningú s’ha de deixar perdre.
Després de la pujada al turó, vam agafar novament el vaixell per anar a unes fonts d’aigua calenta naturals, que hi ha entre Nea Kameni i Paleo Kameni. L’aigua de mar està calenta i fa un intens olor a sofre, però és realment divertit. El terra fangós d’aquestes aigua, és realment mescla de lava i arena sulfurosa, prenent un color ocre realment curiós.
Un cop remullats, ens acostem en mitja hora de vaixell fins al port de la veïna Thirassia, on hi ha almenys quatre o cinc restaurants de peix, on degustem un dels millors dinars (a base de peix fresc, evidentment) que hem menjat a Grècia. Si es vol es pot pujar al poble de Thirassia, on sembla que hi regna la calma. En una mitja hora de caminada o en ase (com a Thira) hi arrives. Nosaltres ens quedem al port.
Cap a les sis de la tarda el vaixell ens deixa al Port Vell de Thira (on havia començat l’excursió). Des d’allà, pugem en funicular (ja havíem baixat a peu – la baixada és fàcil -) fins a Thira.
Aquesta excursió es pot contractar en una espècie de goleta (23 euros) o en uns ferris reconvertits en atractiu turístic (17 euros), però com que el recorregut és exactament el mateix, que ens vam decidir per l’opció més barata. El dinar, es clar, no està inclòs.
Com que només vam estar dues nits a Thira, no vam poder gaudir de les platges de Santorini, però ens expliquen que la Red Beach és molt bonica, doncs la seva arena i el seus penya-segats són –com el nom indica- vermells. En fi un altre any serà.
El dia de la tornada en Giorgio ens acosta fins al Port Nou, on el Speed Boat 5 ens portarà de nou a Atenes.
Comparteix!!!