PRAMBANAN I BOROBUDUR. L’apoteosi hinduista i budista a Indonèsia.

Borobudur és un dels recintes budistes més extraordinaris que mai s’hagin edificat. Situat a la illa indonèsia de Java, ben a prop de Yogyakarta, vam decidir de visitar-la aprofitant que estàvem a Bali, és a dir, a “només” 700 quilòmetres de distància.

Per això, vam agafar un avió de Garuda Air, una de les diverses línees aèries indonèsies a primeríssima hora del matí. L’avió sortia a les 6.50, de manera que gràcies a que a Java hi ha una hora de decalatge vam arribar a l’aeroport de Yogyakarta, a les 7.10. Teníem tot el dia per endavant i volíem visitar el recinte hindú de Prambanan , situat a només 8 quilòmetres de l’aeroport i que forma part del Patrimoni de la Humanitat, i després, la excepcional estupa budista de Borobudur, a menys de 40 quilòmetres de la de Yogyakarta, en direcció nord-oest. Finalment, gastaríem el temps que ens quedés per conèixer la vital Yogya, com la coneixen aquí.

El vol de tornada, a les 20.30 ens donava temps de sobra per fer el recorregut, però sense perdre massa temps, de manera que havíem acordat amb un taxista de Yogya que ens vingués a buscar, ens fes el recorregut fins a Prambanan i Borobudur i ens deixés finalment a Yogya.

La realitat és que el taxista va ser puntual i ens va portar cap a Prambanan, però un cop allà, va voler canviar els termes que havíem acordat, pujant-nos unilateralment el preu del tour, de manera que un cop acabada la visita al temple hindú li vam dir que parés el cotxe a Yogyakarta, que ja ens espavilaríem per arribar a Borobudur. Li vam pagar el que nosaltres creiem que era just per la feia que havia fet (només en part, es clar) i bona nit i santes pasqües…

PRAMBANAN

Aquest recinte forma part del Patrimoni de la Humanitat des del 1991 i és un conjunt de temples que daten del segle IX i que estan dedicats a la Trimurti, és a dir a la triada de Déus principals del complexepanteó hindú. És a dir, Brahma (el Déu creador), Visnu (el Preservador)  i Shiva (el Destructor).

L’edificació es basa en la típica estructura hindú formada per un munt d’esveltes torres pinacle, la més alta de les quals arriba fins els 47 metres d’altura.  En certa manera, aquest tipus d’edificació, que també podem trobar a Angkor, es basa es una imitació del Mont Meru, que és sagrat a la cosmologia hindú.

Sembla ser que la fundació dels temples seria una aposta de la dinastia Sanjaya, com a resposta a l’edificació del temple budista de Borobudur que hauria portat a terme la dinastia Sailendra.

Durant uns 80 anys, els temples de Prambanan, van ser de vital importància religiosa a la zona de Java Central, però probablement degut a l’erupció del volcà Merapi, les dinasties javaneses van abandonar la zona, i els temples entraren un progressiu abandonament. Per si  això fos poc, al segle XVI hi va haver un gran terratrèmol que gairebé destrueix per complet Prambanan.

Després d’un llarguíssim període d’abandonament, els temples van ser redescoberts a principis del segle XIX, però en realitat la seva reconstrucció no es va portar a terme fins a partir del 1918. Tot i que encarà ara es persisteix en els treballs de reconstrucció, val a dir que actualment Prambanan es mostra esplèndid pel viatger que el visita. I juntament amb Borobudur, són els dos recintes religiosos més extraordinaris que es poden visitar a Indonèsia.

Originalment hi hauria hagut fins a 240 temples a Prambanan. Els tres principals, els dedicats al Trimurti hindú son els més grans i elaborats. Al davant d’ells, hi ha tres temples secundaris, dedicats a la Trimurti secundaria Vahana: les divinitats Nandi, Garuda i Hamsa. Després hi ha 2 temples Apit, situats entre les 2 trimurtis, 4 temples  Kelir i 4 temples Patok. Tant els 8 temples principals, com els 8 santuaris secundaris (els Kelir i Patok) s’han reconstruït. Però a part d’ells, hi havia originàriament una pila de petits temples situats de forma concèntrica als principals, fins a un número de 224, dels quals només n’hi ha 2.

Com hem dit, la zona central o del Trimurti és la més esplendorosa. I entre els tres temples, el dedicat a Shiva és el més alt, alçant-se fins els 47 metres d’altura. Les estàtues, escultures i  baixosrelleus ens expliquen la epopeia èpica del Ramayana, un fet que es va repetint a gran quantitat de recintes hinduistes de tot el món. Al costat del temple dedicat a Shiva, hi ha, en perfecte simetria, els temples dedicats a Visnu i Brahma, que s’alcen fins als 33 metres.

Estem un parell d’hores visitant el recinte de Prambanan i després tornem al taxi. Com hem dit, finalment no arribem a un acord econòmic amb el conductor, fruit de que ha canviat el preu acordat de forma unilateral, de manera que un cop arribem a Yogyakarta li diem que pari el cotxe i li paguem pels serveis parcialment prestats.

BOROBUDUR

Per arribar al recinte budista de Borobudur en transport públic cal agafar dos autobusos. El primer, ens portarà a la central d’autobusos de Jombor que està al nord de Yogya i és d’on surten els autobusos que porten a Borobudur. Un cop allà, cal preguntar i de seguida ens expliquen quin autobús agafar. El trajecte dura una mica més de 45 minuts per tal de recórrer els pocs més 30 quilòmetres que ens queden fins a Borobudur i et deixa a cinc minuts de l’entrada. Com Prambanan, Borobudir, va ser inclosa dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1991.

Construït de forma piramidal a partir del 750 sota el regnat de la dinastia Sailendra, el Borobudur està format per sis plataformes quadrades, la inferior de 118 metres de costat, una sobre l’altre i cada vegada més petites, i finalment,  coronades per tres plataformes circulars. Vist des de dalt, el Borobudur tindria la forma del clàssic mandala budista. Tot i que Borobudur es va convertir de seguida en un focus de peregrinació budista, sembla ser que progressivament va caure en l’abandonament. No se sap del cert del perquè d’aquest fet, però podria tenir a veure amb alguna erupció volcànica, així com en la predilecció per l’hinduisme, de la dinastia Sanjaya. La qüestió és que a partir de finals del segle XIX, es van reiniciar els treballs de recuperació de Borobudur  i que es van accentuar a partir del 1973 gràcies a l’ajuda de la Unesco.

Al igual que Prambanan, els preus són diferents pels locals i pels turistes estrangers. Actualment (2013) costa 30.000 rúpies pels indonesis i 220.000 pels estrangers, uns 13 euros. Hi ha una entrada combinada amb Prambanan, per 320.000 rúpies.

En qualsevol cas, l’entrada es dóna per ben pagada quan passes el recinte d’entrada (et donen te, cafè i aigua de forma gratuïta) i quedes front l’enorme estupa budista de Borobudur, un dels temples religiosos més extraordinaris que mai s’hagin construït i segons sembla, el recinte budista més gran del món.

Els baix relleus, així com els centenars d’estàtues de Buda semblen no tenir fi. Fins a 2670 baix relleus es troben disseminats per tota la façana i les balustrades. Ocupen fins a 2500 metres quadrats de superfície i  narren diverses històries de la cosmogonia budista en un complex sistema narratiu que s’allarga fins a 3000 metres i que va donant tota la volta a l’estupa, pis a pis, fins arribar a les tres plataformes circulars superiors. Entre d’altres històries, el programa escultòric narra la Llei del Karma i la Història de Buda, des del seu naixement fins a la recerca de la màxima sabiduria. Pots estar hores i hores gaudint de les extraordinàries escultures. Probablement sigui, juntament amb els temples cambodjans d’Angkor, el més extraordinari complex religiós que mai haguem visitat.

Al final de tot, arribes a les tres plataformes superiors que són de forma circular i on es troben fins a 72 petites estupes campaniformes, 16 de les quals, al nivell superior i que envolten la més gran, al centre. Pels forats que hi ha a cadascuna d’aquestes no tan petites estupes hi podem veure la imatge de Buda, algunes parcialment mutilades. Vam estar una bona estona fotografiant-nos amb les estupes. Sols, i juntament amb algunes famílies indonèsies que es volien immortalitzar amb nosaltres.

Immensament colpits per la visita al Borobudur, tornem a l’estació d’autobusos per anar cap a Yogyakarta, on dinarem i farem una bona volta per aquesta ciutat que és la més vital de Java Central. Però això ja és una altre història.