A Europa hi ha una pila de ciutats amb extraordinàries places. Llocs de trobada, d’entreteniment, d’execucions medievals, d’intercanvis comercials, de concerts i de celebracions de victòries esportives i militars. La plaça, el lloc més important de la ciutat, a tantes i tantes viles d’Europa.
Quines són les vostres preferides: la Concòrdia de Paris? La Piazza Navona de Roma? La Plaça Major de Salamanca? Jo n’he triat tres: la Plaça de Ciutat Vella de Praga, la Plaça del Mercat de Cracòvia i la Plaça de Sant Marc de Venècia. Sens dubte, tres de les meves preferides. Us les presento.
PLAÇA DE LA CIUTAT VELLA DE PRAGA
Situada al bell mig del casc antic d’una de les ciutats més boniques d’Europa, la Plaça de la Ciutat Vella de Praga és per mi, la més bonica de centreeuropa.
És una plaça que combina una pila d’edificis de diferents èpoques i estils. Des de petits palaus gòtics (com la casa de la campana de pedra), barrocs i recocó (com el preciós Palau Kinski, de mitjan segle XVIII, y que actualment forma part de la Galeria Nacional) fins a gran esglésies gòtiques (com la de Nostra Senyora de Tyn) y barroques (la extraordinària Sant Nicolau).
Pero probablemente el edificio estrella de la plaza sea el Ayuntamiento Viejo de Praga y en particular, la Torre del Reloj. Y lo es por dos motivos. Primero, por el extraordinario reloj astronómico. Este reloj, además de las horas, marca la posición astronómica del sol, la luna y otros astros, así como los signos del zodiaco. Data de principios del siglo XV y fue construido conjuntamente por el relojero Nicolás de Kadan y por el astrónomo Jan Sindel. La culminación del reloj corresponde a la colocación de las estatuas de los doce apóstoles, durante la reparación de 1865. Cada hora, se abren dos pequeñas puertecillas y los doce apóstoles de madera desfilan al ritmo de un carillón. También se mueven cada hora, cuatro figuras que hay al lado y que representan la vanidad, la avaricia, la muerte y la lujuria. En ese momento, un montón de turistas se reúnen en la base del reloj para disfrutar boquiabiertos de una de las ceremonias imprescindible de Praga.
El otro motivo que hace imprescindible la visita a la Torre del Viejo de Ayuntamiento son las extraordinarias vistas de las que se disfruta desde arriba, que llegan mucho más allá de la preciosa plaza y que supone otro ritual ineludible en la ciudad.
En medio de la plaza hay una estatua del reformador Jan Hus, que fue erigida en 1915, en el momento de 5º centenario de su muerte. Este teólogo y filósofo bohemio es considerado uno de los precursores del protestantismo. Jan Hus, junto con sus seguidores (conocidos como husitas) encabezaron un movimiento que iba contra los postulados de la iglesia católica, de la que se criticaba la corrupción creciente, la acumulación de riqueza y el progresivo abandono de la evangelio. Propugnaba una iglesia más pobre y dedicada a los pobres. Hus fue condenado por herejía y murió en la hoguera. El Papa Juan Pablo II pidió perdón por el cruel destino que la iglesia decidió que tuviera Hus, más de cinco siglos y medio más tarde.
Però probablement l’edifici estrella de la plaça és l’Ajuntament Vell de Praga i en particular, la Torre del Rellotge. I ho és per dos motius. Primer, per l’extraordinari rellotge astronòmic. Aquest rellotge, a més de les hores, marca la posició astronòmica del sol, la lluna i altres astres, així com els signes del zodíac Data de principis del segle XV i va ser construït conjuntament pel rellotger Nicolau de Kadan i per l’astrònom Jan Sindel. La culminació del rellotge correspon a la col.locació de les estàtues dels dotze apòstols, durant la reparació de 1865. Cada hora, s’obren dues petites portetes i els dotze apòstols de fusta desfilen al ritme d’un carilló. També es mouen cada hora, quatre figures que hi ha al costat i que representen la vanitat, l’avarícia, la mort i la luxúria. En aquest moment, un munt de turistes s’apleguen a la base del rellotge per gaudir bocabadats d’una de les cerimònies imprescindible de Praga.
L’altre motiu que fa imprescindible la visita a la Torre del Vell de Ajuntament són les extraordinàries vistes de les que es gaudeix des de dalt, que arriben molt més enllà de la preciosa plaça i que suposa un altre ritual ineludible a la ciutat.
Al mig de la plaça hi ha una estàtua del reformador Jan Hus, que va ser erigit el 1915, en el moment de 5è centenari de la seva mort. Aquest teòleg i filòsof bohemi és considerat un dels precursors del protestantisme. Jan Hus, junt amb els seus seguidors (coneguts com a Husites) van encapçalar un moviment que anava contra els postulats de l’església catòlica, de la que en criticava la corrupció creixent, l’acumulació de riquesa i el progressiu abandonament de l’evangeli. Propugnava una església més pobre i dedicada als pobres. Hus va ser condemnat per heretgia i va morir la foguera. El Papa Joan Pau II va demanar perdó pel cruel destí que la església va decidir que tingués Hus, més de cinc segles i mig més tard.
La Plaça de la Ciutat Vella de Praga és ideal per passejar i per aturar-te a fer una cervesa a qualsevol de les terrasses que hi ha.
Una altre activitat habitual a la plaça és la de gaudir d’un concert a l’església barroca de Sant Nicolau, quan el sol ja s’ha post. L’extraordinària acústica de l’església es combina amb un decorat únic, que donarà lloc, a ben segur, a un dels moment més màgics de qualsevol visita a Praga, una de les ciutats més boniques d’Europa, i que cap viatges d’hauria de perdre, almenys, una vegada a la vida.
PLAÇA DEL MERCAT DE CRACÒVIA
La Rynek Glowny o Plaça del Mercat de Cracòvia és la plaça més bonica d’aquest preciós país que ésPolònia, que dit sigui de pas, gaudeix d’una pila de places extraordinàries a totes les seves ciutats (com Varsòvia, Torun, Gdansk o Wroklaw).
El origen de esta plaza es medieval y se situaría en el siglo XIII. De hecho es la plaza medieval más grande de toda Europa. Al igual que la de Plaza de la Ciudad Vieja de Praga, con quien mantiene una cierta similitud, está rodeada de palacios e iglesias de varios estilos arquitectónicos. En ese momento, Cracovia era la sede de un reinado que dominaba buena parte de la zona, además de una importante sede episcopal (de hecho el Santo Padre, Juan Pablo II fue obispo de la ciudad antes de ser Papa). Esto dio lugar, que en el transcurso de 3 o 4 siglos, se convirtiera en una de las ciudades más importantes y bellas de Europa.
En medio de la plaza, hay un inmenso edificio que es conocido como el Sukiennice o la Lonja de los Paños. Efectivamente, este edificio fue un importante centro de comercio de Cracovia. Viajeros de todo el mundo se reunían en la lonja de los paños para negociar el intercambio de mercancías. Cracovia importaba seda, cuero y especias de oriente y exportaba telas y en particular, sal de las próximas minas de Wieliczka, una de las excursiones imprescindibles desde Cracovia, y que forma parte de la lista del Patrimonio de la Humanidad (el otro sería el tristemente famoso campo de concentración y exterminio de Austzwitz). Actualmente, los viajeros del siglo XXI compran los diversos recuerdos que se venden en las tiendas del Sukiennicce.
Junto a la Lonja de los Paños, está la esbelta torre del ayuntamiento, de estilo gótico y del siglo XIV y que se eleva hasta los 70 metros de altura. La torre del Ayuntamiento ha pasado por incendios provocados por rayos y ha sobrevivido al derribo del granero y ayuntamiento adyacente. Sin embargo, aún podemos disfrutar de las extraordinarias vistas desde sus alturas.
Entre los edificios que hay en la plaza, destacaremos dos iglesias. Una muy pequeña, y una de monumental. La pequeña es la iglesia de San Adalberto, que data de siglo XI y que guarda los restos de este santo. El cuerpo fue comprado a los prusianos. El precio pagado: su peso en oro. De hecho, la iglesia precede a la construcción de la plaza en casi un siglo, y es una de las primeras iglesias de piedra que se hicieron en Cracovia.
La otra iglesia es la Basílica de Santa María, que data del siglo XIV y que rivaliza con la Catedral de Wawel, en el Castillo del Cracovia, como la más bonita de la ciudad. Es gótica y construida en ladrillo visto. En su fachada podemos ver las dos torres góticas, curiosamente asimétricas. La más alta, llega hasta 80 metros. En el siglo XIII un trompetista que estaba avisando de la próxima invasión mongola fue asesinado mientras tocaba este instrumento. Desde la torre más alta de la iglesia, cada hora un trompetista toca una melodía tradicional polaca. Es una ceremonia que se transmite por radio a todo el país.
Como la de Praga, las terrazas de los restaurantes y bares que rodean la plaza son un buen lugar para descansar un poco del paseo a pie por la ciudad, que nos puede llevar, por ejemplo por la Vía Real, hasta la colina de Wawel, donde está el Castillo Real de Cracovia.
L’origen d’aquesta plaça és medieval i se situaria al segle XIII. De fet és la plaça medieval més gran de tota Europa. Al igual que la de Plaça de la Ciutat Vella de Praga, amb qui manté una certa similitud, està envoltada de palaus i esglésies de diversos estils arquitectònics. En aquell moment, Cracòvia era la seu d’un regnat que dominava bona part de la zona, a més d’una important seu episcopal (de fet el Sant Pare, Joan Pau II va ser bisbe de la ciutat abans de ser Papa). Això va donar lloc, que en transcurs de 3 o 4 segles, es convertís en una de les ciutats més importants i boniques d’Europa.
Al mig de la plaça, hi ha un immens edifici que és conegut com el Sukiennice o la Llotja dels Draps. Efectivament, aquest edifici va ser un important centre de comerç de Cracòvia. Viatgers de tot el món es reunien a la llotja dels draps per negociar l’intercanvi de mercaderies. Cracòvia importava seda, cuir i espècies d’orient i exportava teles i en particular, sal de les properes mines de Wieliczka, una de les excursions imprescindibles des de Cracòvia, i que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat (l’altre seria el tristament famós camp de Concentració i extermini d’Austzwitz). Actualment, els viatges del segle XXI hi compren els diversos records que es venen a les botiguetes del Sukiennicce.
Al costat de la Llotja dels Draps, hi ha l’esbelta torre de l’ajuntament, d’estil gòtic i del segle XIV i que s’enlaira fins als 70 metres d’altura. La torre de l’Ajuntament ha passat per incendis provocats per llamps i ha sobreviscut a l’enderrocament del graner i ajuntament adjacent, de manera que encara ara podem gaudir de les extraordinàries vistes des de les seves alçades.
Entre els edificis que hi ha a la plaça, en destacarem dues esglésies. Una de ben petita, i una de monumental. La petita és l’església de Sant Adalbert, que data de segle XI i que guarda les despulles d’aquest sant. El cos va ser comprat als prussians. El preu pagat: el seu pes en or. De fet, l’església precedeix a la construcció de la plaça en gairebé un segle, i és una de les primeres esglésies de pedra que es van fer a Cracòvia.
L’altre església és la Basílica de Sant Maria, que data del segle XIV i que rivalitza amb la Catedral de Wawel, al Castell del Cracòvia, com la més bonica de la ciutat. És gòtica i construïda en maó vist. A la seva façana podem veure les dues torres gòtiques, curiosament asimètriques. La més alta, arriba fins a 80 metres. Al segle XIII un trompetista que estava avisant de la propera invasió mongola va ser assassinat mentre tocava el seu instrument. Des de la torre més alta de l’església, cada hora un trompetista toca una melodia tradicional polonesa. És una cerimònia que es transmet per ràdio a tot el país.
Com la de Praga, les terrasses dels restaurants i bars que envolten la plaça són un bon lloc per descansar una mica del passeig a peu per la ciutat, que ens pot portar, per exemple per la Via Reial, fins al turó de Wawel, on hi ha el Castell Reial de Cracòvia.
PLAÇA DE SAN MARCOS DE VENÈCIA.
És una de les places més conegudes del món, situada en una de les ciutats més extraordinàries que mai s’han edificat: Venècia.
La Plaça de Sant Marc té un origen primitiu al segle IX, com una àrea que hi havia al davant de la basílica de Sant Marc. La plaça va ser ampliada de manera continuada i el que podem gaudir actualment, dataria de finals del segle XII. L’espai, que no els edificis es clar.
I es que la Plaça de Sant Marc és la seu d’almenys, tres del edificis més imponents de la Sereníssima: el Campanille, la Basílica i el Palau Ducal.
El Campanar de Sant Marc, o Campanille, de maó vist, s’alça fins als 98 metres d’altura. Tot i que el campanar original data de principis del segle XVI, l’actual és del 1912, doncs es va haber de reconstruir de nou, després de que l’original colapsés. Les vistes des de dalt són espléndides.
La Basílica de Sant Marc és una obra mestra bizantina i un dels temples catòlics més originals que s’han fet mai. Quan el cos de Sant Marc va ser portat des d’Alexandria es va decidir fer una església que fes honor a tan rellevant figura. Era el 832. Però aquesta església inicial, de creu grega va ser cremada el 975. Va ser llavors, quan arquitectes vinguts de Constantinoble en van idear l’església bizantina que actualment podem gaudir. El nou temple va ser consagrat el 1073, després de 10 anys d’obres. Les extraordinàries porticades sota el nàrtex, les preciosistes cúpules bizantines i sobretot els memorables mosaïcs del seu interior, fan de la Basílica de Sant Marc, un dels edificis cim de la Història de l’Arquitectura.
El Palau Ducal, a l’extrem oriental de la plaça, és el tercer edifici imprescindible de la Plaça de Sant Marc. Aquest preciós edifici barroc va ser la seu del Dux, és a dir, el governador de la Sereníssima República de Venècia. També era la seu del Govern i de la presó. De fet, el famosíssim Pont dels Suspirs, uneix el Palau Ducal amb la presó de la Inquisició. La façana del Palau Ducal és dominada per una preciosa galeria gòtica, que és seguida, per sobre, per un gran mur de decorat en marbre rosa i blanc. Si la façana és gòtica, el pati principal és renaixentista. Des del pati s’accedeix a l’interior del Palau, on destaca la Sala Major del Consell,amb pintures de Tiziano o Tintoretto (com el Paradís, la printura més gran que mai va fer Tintoretto, que té unes dimensions de 25 per 7 metres). És una de les estances més extraordinàries que es poden trobar a qualsevol palau d’Europa. En aquesta immensa sala, el Consell de la República de Venècia es reunia per aprovar les lleis de la República.
Però no només de grans edificis viu la plaça de Sant Marc. Cal passejar per la seva preciosa galeria porticada i si pot seu, prendre un dels cafès més cars del món al Cafè Florian, mentre s’escolta una mica de música i es gaudeix del Saló més elegant d’Europa, com segons diu la llegenda, va dir Napoleó Bonaparte, referint-se a la plaça de Sant Marc.
I per vosaltres, quina és la plaça més bonica d’Europa?
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ITÀLIA CLICA AQUÍ
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE LA REPÚBLICA CHECA CLICA AQUÍ
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE POLÒNIA CLICA AQUÍ
Si te ha gustado la entrada, COMPÁRTELA!!!