PLAÇA DEL IMAM D’ESFAHAN. El melic del món persa.

Esfahan. El nom d’algunes ciutats desperten en el viatger el més profund dels desitjos. Noms com Tomboctou, Samarkanda o Esfahan estan a la llista de llocs imprescindibles. Son indrets que els més grans viatgers de la història han trepitjat. Esfahan, pàtria  d’Avicena, un dels metges més importants de la Història de la Medicina, i ex capital de l’antiga Pèrsia a partir de 1598 és la ciutat més bonica d’Iran. Un refrany persa en diu d’ella que és la meitat del món (Esfahan nesf-e jahan).

Vam arribar a Esfahan i després de deixar les maletes a l’hotel, no ens ho vam pensar dos vegades. Volíem visitar el melic de la ciutat, una de les places més grans del món i epicentre de la vida a Esfahan: la plaça Nasqh-e Jahan, on com és més coneguda, la Plaça de l’Imam.

Per això vam pujar pel carrer Chahar Bagh Abbasi, que porta al més famós dels ponts d’Esfahan (el pont dels 33 arcs) i després vam trencar a mà dreta i en pocs minuts vam arribar a l’esplèndida, majestuosa plaça de l’Imam.

LA PLAÇA DEL IMAM D’ ESFAHAN. UNA DE LAS MÉS BELLES DEL MÓN.

La Plaça, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat és un enorme rectangle construït a partir de 1598, coincidint amb que el Shah Abbas va traslladar la capital persa des de Qazvin fins a Esfahan. Les seves mesures son enormes. Mesura 160 metres d’amplada per 508 de llarg i està envoltada no només per una galeria porticada que forma part de l’enorme basar d’Esfahan, si no també per algunes de les mesquites més impressionants que mai s’han edificat i alguns dels palaus més sumptuosos que l’Imperi Persa va manar construir pels seus dignataris.

Al mig de la plaça hi ha diversos estancs, no en va, la cultura de l’aigua sempre ha estat molt present dins el poble persa. Pots donar una volta en cotxe de cavalls, o simplement passejar per la galeria porticada tot gaudint de les botigues del basar, que en aquesta zona més propera a la plaça, son les més turístiques, dominant miniatures, botigues de dolços típics d’Esfahan o catifes perses. És fàcil que els ciutadans d’Esfahan se t’acostin per conversar. Ens ha passat a tot el país, però a Esfahan més. Famílies senceres, grups de noies estudiants, caps de família que ens volen presentar a la seva família. Amb el seu poc o molt anglès, proven de fer-se entendre. Et pregunten pel teu país i què en penses del seu. Volen saber què ens agrada de l’Iran i com vivim al nostre país. Son gent extremadament amable i cordial, amb un esperit d’hospitalitat com nom hem trobat enlloc. L’escena es repeteix una i altre vegada.

La plaça, com deia, no només està envoltada de la preciosa galeria porticada del basar, si no també d’algun dels edificis més nobles no només de la ciutat, si no de la història de l’art persa.

VISITA AL PALAU D’ALI QAPU.

El Palau d’Ali Qapu era la residència del Sha i s’estén entre la Plaça de l’Imam i l’Avinguda Chahar Bagh. El Palau és visitable, previ pagament i està ple de petites i decorades estàncies, a base d’estuc o de pintura al fresc. Com bona part dels grans edificis d’Esfahan, va ser manat construir per el Sha Abbas quan va traslladar la capital de l’imperi a Esfahan. Un dels aspectes més notables del palau és la immensa balconada que dóna a la Plaça del Imam, des d’on es pot gaudir d’una extraordinària perspectiva. Just al davant hi ha la mesquita del Sheik Lotfollah.

MESQUITA DE LOTFOLLAH D’ESFAHAN

Una de les obres cim de l’arquitectura safàvida. Data de principis de l segle XVII (iniciada al 1603) durant l’època de màxim esplendor de la ciutat, és a dir, el regnat del Sha Abbas I. Al igual que la plaça, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

A diferència, de la Mesquita del Sha, que visitarem després, aquesta era un temple destinat al culte privat per a la cort, de manera que no hi ha minarets que cridin a la oració. Des de fora, ja es veu que l’estil arquitectònic i la execució son sublimes. Tan l’enorme portalada com la vistosa cúpula de vidre esmeril.lat et deixen sense alè.

La mesquita de Lotfollah és de  dimensions més petites que moltes de les grans mesquites de la ciutat, com la del Divendres o la del Sha. No té ni pati central, ni els quatre iwans que característicament donen entrada a les sales d’oracions. En aquest cas només hi ha una sala d’oracions de mesures més reduïdes. Un cop dins però, la majestuositat es multiplica respecte les seves dimensions gracies a l’enorme delicadesa amb que s’ha decorat.

Una curiositat de la mesquita és que al igual que a la mesquita del Sha, un cop entrem a la gran porticada, es perd la perpendicularitat, per tal d’encarar-se a la Meca. Per això, es va utilitzar la tècnica del vestíbul en forma de L, que connecta la porticada amb la sala d’oració.

La preciosa cúpula també minuciosament decorada, presenta l’efecte òptic conegut com a Cua de gall d’indi. Un petit raig de llum reflexat de forma centrípeta des del centre de la cúpula dóna la sensació de que es tracti d’una cua.

MESQUITA DEL SHA D’ESFAHAN.

El tercer gran edifici que visitem és la mesquita del Sha, situada al sud de la plaça. És una de les obres més extraordinàries de l’art persa i com l’anterior, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.  Al igual que la del Sheik Lotfollah, la mesquita del Sha va ser construïda durant el període Safàvida i per ordre del Sha Abbas I.

La seva enorme portalada de 27 metres d’altura està emmarcada, aquesta vegada si, per dos esbelts minarets, que arriben fins els 42 metres d’altura i que estan coronats per unes balconades de fusta bellament tallada. Les rajoles de color turquesa i les estalactites dominen amb majestuositat aquesta portalada. Un cop passat el gran pòrtic, ens trobem amb un vestíbul en forma de L, que provoca el gir necessari per encarar la sala d’oracions cap a la meca. La construcció és el paradigma de l’art persa. És a dir, el pati central que fa de distribució als quatre iwans, o sales d’oració, emmarcades per enormes porticades, minuciosament decorades. El Iwan frontal, és el més bonic i també el més alt, doncs s’aixeca fins als 33 metres d’alçada. Al igual que la porta d’entrada, també està emmarcat per dos minarets. Darrera, s’aixeca la preciosa cúpula, obra cim del l’art safàvida.

Les sales interiors de la mesquita del Sha, estan també bellíssimament decorades. Les rajoles esmerilades de color turquesa es repeteixen aquí i allà. La gran cúpula provoca una capacitat acústica extraordinària. La cúpula a les mesquites perses, i en particular, des del període safàvida, suposen una gran evolució des de les cúpules cristianes i otomanes. Sobretot, pel que fa a la decoració, doncs tant per dins, com pel seu exterior, estan decorades per rajoles esmerilades, dotant-les d’un preciosisme mai vist fins llavors. La mesquita del Sha suposa un dels moments de més brillantor de l’art persa en aquest aspecte. El seu resplendor es podia divisar a molts quilòmetres de distància, gràcies a l’efecte de les rajoles i a la seva alçada, de 53 metres, que el feia l’edifici més alt de la ciutat.

Un cop acabada la visita de la Plaça del Imam i dels seus edificis circumdants, decidim d’anar a dinar. La veritat és que a Esfahan, tot i ser la ciutat més turística del país (sobretot turisme exterior, doncs d’occidental només en trobem en compta gotes), no hi ha massa restaurants, a part dels que hi ha als hotels. Al cap d’una estona de voltar, trobem un restaurant tradicional, on podem menjar un bon kebab de pollastre amb amanida i patates (el menjar més recurrent al país) i de pas, reflexionar sobre la visita a la plaça de Imam i els seus edificis; sens dubte una de les més esplendoroses places que es poden visitar arreu.

Per la tarda, tindrem temps per perdre’ns per l’enorme basar que queda al nord de la plaça i que a mesura que s’allunya d’ella, està cada vegada més, encarat als locals.