Fer un Safari a l’Àfrica és una de les fites que tot viatger té entre cella i cella. És per això, que finalment ens vam decidir a programar un viatge al continent africà on el leit motiv principal fos la recerca de la fauna africana que tantes hores ens ha fet passar davant de la televisió, gaudint de desenes i desenes de reportatges. Aquesta vegada seriem nosaltres el reporters del documental.
Primer de tot calia decidir on fer el safari. Les possibilitats no son poques i totes tenen les seves avantatges i els seus inconvenients. Entre les possibilitats hi havia Sud Àfrica (per visitar, bàsicament el Parc Nacional Kruger) o Botswana (per visitar el delta del Okavango y el Parc Nacional Chobe). Un altra possibilitat era Uganda, on a més de visitar el Parc Nacional Queen Victoria, podríem buscar el goril.les de muntanya al Parc Nacional de la Selva impenetrable de Bwindi. Però després de recollir molta informació, ens vam decidir que per un primer safari, s’havia de decidir entre Kènia i Tanzània, els dos països amb més tradició i infraestructura en aquests temes i on la densitat i varietat d’animals és més gran. Dit això, quin triar: Kènia o Tanzània?
Doncs la resposta la tenim en la pròpia naturalesa. Els dos Parcs Nacional més importants a la zona son els del Masai Mara a Kènia i el Serengueti a Tanzània. De fet, son un sol parc nacional, una esplanada de centenars de quilòmetres on els animals no només pasten i cacen lliurement si no que es mouen en un cicle migratori seguint la fertilitat que porta el cicle de les pluges i que és de per si, un dels espectacles més extraordinaris que la naturalesa ens regala. És per això que cal triar. I depenent de l’època, cal centrar-se en el Masai Mara, o fer-ho amb el Serengueti. Com que nosaltres vam fer el viatge en febrer, vam decidir centrar el viatge en la zona de l’Àrea de Conservació del Ngorongoro i el Parc Nacional del Serengueti. El masai Mara haurà d’esperar a un viatge al setembre o octubre.
En aquesta excel.lent pàgina, podeu veure el cicle de les migracions, i on es trobe en cada moment els animals: http://africasalvaje.org/index.php/la-gran-migracion/la-gran-migracion-serengeti-mara
http://africasalvaje.org/index.php/la-gran-migracion/la-gran-migracion-serengeti-mara
COM PREPARAR UN SAFARI A TANZANIA DE FORMA UNA MICA MÉS ECONÒMICA
Hi ha almenys 3 maneres de preparar un viatge a Tanzània. La més fàcil és preguntar a qualsevol agència de viatges del nostre país. La oferta és variada, amb diversos circuits i dates de sortida. Fins i tot, son diverses les que ofereixen un viatge fet a mida on tu puguis decidir diversos detalls com el tipus d¡allotjament, el recorregut a realitzar, la dates del viatge o si fer alguna extensió, per exemple a Zanzíbar. Aquesta és, obviament la opció més cara. En el preu final hauràs de pagar la comissió que s’emporta l’agència minorista, la majorista (que gairebé sempre el que fa és subcontractar a agències locals) i a més, no et podràs beneficiar de tarifes aèries reduïdes o en oferta, que sovint poden fer abaratir molt el viatge.
La manera més econòmica de fer el safari és presentar-te a Arusha, la capital tanzana dels safaris i contractar-lo in situ. Hi ha un munt d’agències especializades en aquesta ciutat i contractar allà mateix sol ser la manera més econòmica. Els inconvenient principals son que pots perdre un parell de dies en organitzar el safari i que en cas de que estiguis interessat en allotjaments concrets, poden estar plens.
Hi ha una tercera manera que és la que nosaltres vam triar. Els vam posar en contacte per internet amb almenys 10 companyies d’Arusha, vam demanar pressupost sobre un mateix itinerari i vam comparar preus. La majoria d’agències estaven recomanades a diversos foros especialitzats, de manera que hi havia una certa confiança. La incertesa, com sempre que escollim una agència local des de casa, es manté fins que arribem al destí. Sobretot tenint en compte que una bona part del safari l’has de pagar per avançat. Després de comprar pressupostos, nosaltres vam triar Deo Adventure (http://deoadventure.co.tz/), que té web en espanyol i de la que en vam quedar molt satisfets.
Hi ha dos variables que ens poden fer estalviar força diners a més a més. La primera és compartir el viatge. Donat que el preu del lloguer del 4×4, el conductor i el guia es el mateix per 2 que per 4 persones, compartir-los entre 4 persones et pot estalviar entre 300 i 400 euros per persona. Nosaltres vam trobar dos persones per compartir el viatge, de fet dos cosins, de manera que ens vam estalviar aquesta quantitat.
L’altra fet que pot encarir més o menys el viatge, és clar, és l’allotjament. No és el mateix allotjar-te en tendes de campanya en càmpings que en luxosos lodges africans. Hi ha però, un terme mig, que son els tended camps. Son uns complexos on les habitacions son en tendes de campanya de mida mitjana, on a dins hi ha llits (és a dir, no dorms a terra) i gairebé sempre, lavabo i dutxa. A més, hi ha àrees comunes, amb restaurants i a vegades, fins i tot piscina. A nosaltres ens va semblar perfecte, i la majoria de dies vam dormir en tended camps.
Vam calcular que d’haver fet el viatge amb una agència de viatges de la nostra ciutat, l’import hauria pujat entre un 50 i un 70% més respecte al pagat per nosaltres.
PARC NACIONAL DEL SERENGUETI.
És sens dubte, el gran Parc Nacional de l’Àfrica (juntament amb el Massai Mara, a Kènia, que és la seva continuació). Té una extensió enorme, de 13.000 quilòmetres quadrats i en ell s’hi troben en Big Five, una mena de trofeu que els caçadors de fotografies busquen com a recompensa: el lleó, el rinoceront, el búfal, el lleopard i l’elefant.
Hi vam arribar després de passar per primera vegada pel Cràter del Ngorongoro (el visitaríem més tard) i per les Gorges d’Olduvai, on s’han trobat una pila de restes homínids, fet que es consideri un recinte paleontològic de primer ordre i probablement, un dels primers assentaments humans de la història.
El Parc és una immensa planura, de cents i cents de quilòmetres. Les acàcies sobresurten en un paisatge dominat pels matolls. Ens encaminem primer a la zona del llac N’dutu on hi passarem un parell de nits. De seguida ens trobem amb la sabana africana en la màxima expressió. Centenars, milers de zebres i nyus es troben a banda i banda dels camins. Pots passar 20 quilòmetres i sempre tindràs almenys 50 animals a la vista. Per molt que t’esperis, no et pots creure que la densitat d’animals sigui tan gran. Les manades de búfals cafres també son fàcils de divisar. Amb cara de males puces, és millor no acostar-s’hi massa. Solen estar al costat de rierols o també banyant-se. Aus diverses, algunes altives com els estruços, els secretaris o les precioses grues coronades, altres més petites com la carraca de pit violeta o l’estornell superb.
Però la primera vegada que hem de contenir la respiració és quan ens trobem amb la primera família de lleons. Son tres lleones i quatre cries que juguen sense parar. S’acaricien, es llepen, es mosseguen. Xisclen. Les mares les deixen fer, mentre mandroses, deixen passar l’estona. Ens més de mitja hora aturats a uns quatre o cinc metre, mentre elles posen per les nostres càmeres.
No serà l’última família de lleons. En els vuit dies de safari vam contar fins a 70 lleons i lleones, de manera que sembla que no és un animal gens esquiu. Tard o d’hora es troba. Fins i tot vam poder gaudir d’un espectacle de còpula, on un lleó cada deu minuts muntava la sumisa lleona en zel, en un acte que sembla que es pot allargar moltes hores.
D’elefants tampoc no en falten. És veuen de molt lluny, normalment amb les seves cries. Ja n’havíem vist a Amboseli, al sud de Kènia, però sempre impacta veure una manada d’aquets enormes paquiderms.
Un altres animals que no forma part del Bif Five però que és de recerca obligada és el guepard, un dels més atractius que es poden trobar a l’Àfrica. El caçador més ràpid, més eficaç. D’aquests preciosos gatets en vam veure diversos. Algunes vegades sols, i d’altres vegades amb les cries. Fins i tot vam veure un intent d’emboscar a unes zebres, per part d’un guepard, de bon matí. Però finalment, no va haver escena de cacera. També vam veure algun caracal, una espècie de linx, que podria passar per un tranquil gatet, però que és un eficient caçadors, molts antílops diferents (com dik diks, topis, oribís, antílops aquàtics, impales o gazeles de Thompson i Grant) i alguns cànids con el xacal de llom platejat. També vam veure una pila de pèrfides hienes, sempre a l’espera de que algun gran depredador caci per elles.
Però i el lleopard? Trobaríem el més preciós dels felins africans? I l’amenaçat Rinoceront? Ens vam desplaçar dos dies a una zona més al nord. Allà, vam seguir veient milers de nyus, zebres i antílops. Fins i tot vam veure un enorme bassiot on s’hi estaven desenes d’enormes hipopòtams, però no va ser fins l’última tarda que vam veure parada una llarga filera de ràngers. I allà estava ell, descansant un una branca d’una acàcia. El lleopard és un dels animals més difícils de trobar a l’Àfrica. Ens explicaven alguns viatgers, que en quatre o cinc safaris no l’havien pogut veure mai. I allà està ell. Va baixar de l’arbre i es va passejar entre els cotxes. De fet va passar al costat de la nostra porta, en un dels moments més intensos que recordem. El temps es va parar. La criatura més excelsa que viu a l’Àfrica estava davant dels nostres ulls. Probablement amb el pas del temps,aquest serà el moment que recordem més memorable del nostre primer safari africà.
AREA DE CONSERVACIÓ DEL NGORONGORO.
Amb un llarg viatge ens desplacen des del Serengueti fins a l’Àrea d Conservació del Cráter del Ngorongoro, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1979. El Parc, que ocupa una zona més amplia que el propi cràter del Ngorongoro que li dóna nom és l’hàbitat natural de la tribu massai. Ara però, han sigut desplaçats fora del cràter.
Arribem a mitja tarda i ens allotgem en un dels hotels que hi ha al cim del volcà. A l’endemá ens despertem amb moltes ganes de baixar al cráter, no en va, és reconegut com un dels parcs més extraordinaris de l’Àfrica i hàbitat dels cinc grans. La il.lusió és trobar el rinoceront, que se’ns ha escapat fins ara, tot i que sabem que serà difícil, doncs sembla que n’hi ha uns quinze a dins del cràter.
Baixem per una empinada pista sorrenca de terra vermella. Un cop a la caldera, és curiós veure com els habitats son diferents depenent de la zona. Hi ha zona més àrida, zona més boscosa, petits rierols, un parell de llacs.
Hi trobem una pila d’animals, com era d’esperar. Pràcticament hi ha tots els grans mamífers, excepte les girafes. Veiem també alguns lleons, per variar, i una pila de zebres, que aquí són menys esquives que mai. Pots para el cotxe a un metre d’elles i ni s’immuten.
FFinalment a mitja tarda i en una llarguíssima esplana divisem quatre grans animals. Estan lluny, a més de cinc cents metres de la pista. Amb els llargavistes podem observar que són quatre grans rinoceronts. Ens estem més de mitja hora mirant els rinoceronts, quan al final un d’ells decideix venir cap a la nostra posició, fins travessar la pista i anar a l’altra banda. Objectiu aconseguit: em pogut veure i fotografiar els Big Five.
Després d’una llarguíssima i memorable jornada al cràter del Ngorongoro ens en tornem pista amunt cap a l’hotel. Deixem la caldera amb pena, però la ruta segueix i si tot va bé, a l’endemà ens queda un nou paratge per descobrir: el Parc Nacional Taranguire.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE TANZANIA CLICA AQUÍ
Si te ha gustado la entrada, COMPÁRTELA!!!