MUNICH. Cap de setmana a la preciosa capital bavaresa.

Múnich és la capital de l’estat alemany de Baviera i un excel.lent lloc per passar-hi un cap de setmana, sobretot si tens la sort -com va ser el nostre cas- de que el sol llueixi tot el dia, doncs és una ciutat d’agradables passeigs on la gent desitja que arribi el bon temps per llançar-se al carrer.

Arribar a Múnich des del seu aeroport és ben fàcil, doncs el tren interurbà et porta des de la terminal fins l’estació central. A les seves rodalies teníem l’hotel, de manera que després de deixar les maletes a l’habitació ens vam llençar a descobrir la ciutat.

Què visitar a Múnich durant 24 o 48 hores

Sembla que qualsevol visita a Múnich ha de començar per Marienplatz, on hi ha un dels ajuntaments més espectaculars d’Europa. Així, anem caminant per carrers peatonals de fàcil passeig, plens de comerços i grans magatzems fins arribar a aquesta espectacular plaça dominada per l’edifici neogòtic del Nou Ajuntament. que es corona amb una preciosa torre (on s’hi pot pujar) i on cada dia al migdia hi sona un carrilló, mentre s’hi passegen unes figures de fusta.

A la mateixa plaça es pot prendre un cafè o una cervesa a alguna de les terrasses, des d’on s’admira l’ajuntament nou i el vell i més enllà, les torres de la Frauenkirche, una de les esglésies més emblemàtiques de la ciutat, revestida enterament de maó i amb dues esveltes torres a la seva façana occidental. L’entrada a la Frauenkirche es fa des d’una plaça a tres minuts de Marienplatz.

També és molt interessant la propera església de la Peterkirche, barroca, i que té el seu millor reclam en el seu campanari, doncs les vistes que es poden veure des de dalt de tot et deixen sense alè, amb l’ajuntament en primer terme, seguit de la Frauenkirche, al darrera, i a la llunyania, tota l’extensió de la ciutat de Múnich, amb l’Estadi Olímpic o les Torres de la BMW, fins arribar als Alps, nevats encara. Als peus de la Peterkirche hi ha el Virtualmarket, un dels mercats més interessats de la ciutat, plens de productes naturals com verdura, formatges de tot tipus i fruites de tot el mon. Al Virtualmarket no només s’hi pot passejar i comprar si no que està adequat per dinar-hi si un ho vol.

Si cal reposar forces hi ha un munt de restaurants. Però el més interessant són les centenàries cerveseries, on les cambreres, vestides de típiques bàvares són capaces de transportar alhora quatre gerres de litre a cada mà. Un espectacle. La cervesa cal beure-la acompanyada, es clar, de les típiques salsitxes i embotits bavaresos ben regats amb mostassa. Deliciós. La més famosa de les cerveseries és la immensa Hofbrauhaus. T’agradi o no la cervesa és cita ineludible en qualsevol viatge a Múnich.

Una altre visita imprescindible a Múnich és la Residenz, que fou la residència de la família reial bàvara i és el palau més espectacular de la ciutat, construït amb el típic estil barroc que triomfava a Europa, com en els Palaus Reials de Madrid o de Versalles. Les recarregades sales, que es poden visitar en dos circuits separats, fan les delícies de qualsevol entusiasta d’aquest tipus de palaus.

Hi ha un munt de zones verdes a Múnich, no en va, a l’hivern hi plou força i això fa fàcil mantenir la gespa. La més gran extensió verda és el Jardí Anglès, un parc que està a l’alçada dels grans parcs novaiorquesos o londinencs, amb un munt de quilmetres quadrats per córrer, descansar, anar amb bicicleta o fins i tot, fer surfing en un petit riu que el travessa, com tres surfers que ens vam trobar. Els diumenges, el Jardí Anglès s’omple de muniquesos que hi van a passejar i després a fer una cervesa en alguns del biergardens que hi ha, és a dir, les immenses cerveseries a l’aire lliure que poblen aquests recintes. També hi ha un preciós templet neoclàssic i una pagoda xinesa, al costat d’un dels biergardens.

Capítol a part mereixen els museus de la capital bavaresa, que passa per ser una de les ciutats europees més espectaculars en aquest aspecte. Hi ha tres museus que són imprescindibles i a més, fruit de la política cultural de la ciutat, visitar-los en diumenge només costa un euro (preus de 2007). Són l’Antiga Pinacoteca, amb quadres dels clàssics, la Nova Pinacoteca, que abarca el segle XVIII i XIX i la Pinacoteca d’Art Modern, que com ens sol passar en aquest tipus de museus sortim sense haver entès res de res. En fi, deu ser que no estem preparats per aquest tipus d’¿art?.

Una altra plaça plena de museus és la Konigs Platz, que s’emmarca en tres edificis neoclàssic de factura molt sòbria i que segons sembla, era la preferida de l’infaust Adolf Hitler. Un dels edificis és la còpia del l’entrada dels Propilis de l’Acròpolis d’Atenes. En aquesta plaça hi ha la Gliptoteka dedicada a l’art clàssic, que no vam visitar.

L’esport a Munic té una importància capital, no en va, fou la seu dels Jocs Olímpics de l’any 1972, d’infaust record per la Operació Setembre Negre que va acabar amb la mort d’una sèrie d’esportistes de la delegació israeliana. Van ser els Jocs Olímpics de la coronació de Mark Spitz com a autèntic rei de la natació mundial en guanyar set medalles d’or. Vam visitar la vila olímpica, així com el Parc Olímpic, passejant pels voltants de l’Estadi, la Piscina, l’Olimpiahalle,…Es tracta d’un agradable passeig molt habitual pels muniquesos en cap de setmana, doncs està apartat del centre històric i es ple d’esplanades verdes. Des d’un turonet és veu tot el recinte olímpic.

També vam visitar l’Allianz Arena, estadi impressionant que va ser construït en motiu del Mundial de Futbol d’Alemanya, del 2006. Vam aprofitar que hi havia partit, el Bayern de Múnich contra el Kaiserlautern, per veure les rodalies, que eren plenes d’ambient i just quan va acabar el partit, vam entrar dins l’estadi. Ens va sobtar que després del partit, les cerveseries eren plenes de les dues aficions que anaven vestides amb els colors respectius dels seus equips, compartint taula sense cap problema.

Visitar Dachau des de Múnich

El tranquil i agradable poble d’estiueig de Dachau, ben proper a Múnich (s’hi pot arribar amb el tren interurbà amb menys de mitja hora) es va convertir a la dècada dels 30 del segle passat en un camp de presoners dels enemics del III Reich i poc a poc, amb el transcurs de la II Guerra Mundial (1941-1944) en un camp de presoners i en alguns casos (segons sembla, de manera menys industrial que a Auswitchz), en un camp d’extermini.

Milers de persones enemigues del nacionalsocialisme i després, senzillament diferents o com ells deien, inferiors van ser obligats a treballs forçosos. Gitanos, soviètics, prostitutes, homosexuals. Tothom qui se sortia de la normalitat era susceptible de ser perseguit i empresonat.

Tot i que els nazis van intentar destruir les proves quan van perdre la guerra, la majoria de camps de concentració i extermini han quedat pel record del que mai més ha de succeir, i la seva visita és una cita ineludible amb la història. Només recordant el passat s’evitaran episodis similars al futur.
Arbeit Macht Freit. Això és el que posa a la tanca d’entrada al camp. És a dir: el treball us farà lliure. Quan s’obria la tanca, l’enorme esplanada era plena de barracons on hi havia els presoners. Ara només en queden els ciments i algun que s’ha reconstruït per recordar l’horror. Al fons encara queden els crematoris, i als voltants del camp, les famoses tanques electrificades per evitar que ningú no s’escapés.

També és molt interessant el museu annex on s’explica la història del camp des de la seva construcció fins el seu alliberant.

Definitivament, Múnich és una ciutat ideal per fer una escapada i poder gaudir de la seva història, els seus passeigs, els seus parcs i la seva cervesa.

Compartiu!!!