A poc més de 120 quilòmetres de Sofia, la capital de Bulgària, hi ha uns dels monestirs més esplèndids de tota Europa, situat a més, en un paratge de bellesa incomparable i que és un dels símbols més importants del poble búlgar: el monestir ortodox de Rila.
Des del segle X que hi ha un monestir en aquesta zona. Va ser fundat per l’eremita Joan de Rila, del que pren el nom el monestir. I no podia triar millor lloc per fer-ho, en una vall, envoltada de frondoses muntanyes amb rierols i boscos, que fan d’aquest indret, probablement, el més bonic de tota Bulgària. La història explica que Joan de Rila va viure en un arbre en aquest indret i que fruit de la fama de santedat que es va propagar pel país, se seguida es va envoltar d’una pila de seguidors que volien seguir el seu exemple. Al final de la vida va fundar el monestir que porta el seu nom. La seva tomba s’ha convertit en el veritable far de l’església ortodoxa búlgara, un autèntic lloc de peregrinació, ja no només pels religiosos del país, sinó també pels que no ho son tant. De fet, la majoria de governants de la nació búlgara n’han sigut benefactors i donants, sobretot durant el que es coneix com Segon imperi búlgar, fins a la conquesta otomana. En certa manera, el cenobi és no només un centre espiritual i religiós, sinó un focus important a nivell cultural i lingüístic i que actual com a desenvolupador i catalitzador de la consciència nacional búlgara.
Tot i que el Monestir de Rila no està lluny de la capital, el transport públic és clarament ineficient en aquesta zona, i només alguns autobusos públics hi arriben des de Sofia, en un trajecte de gairebé tres hores. Per això, vam llogar un cotxe amb conductor, que ens va venir a buscar a l’hotel de Sofia, ens va portar a Rila, ens va deixar tan temps com vam voler, i després ens va tornar a deixar a l’hotel. A més, estalvies força temps, doncs en menys d’un parell d’hores ens vam plantar davant del cenobi.
Els monestir però, ha patit un munt de desgràcies. El primer que es va construir va ser destruït pels otomans al segle XV. Però gràcies a donacions russes i gregues sobretot, va poder se reconstruït a finals del mateix segle XV. El 1833 va patir un gran incendi que el va destruir gairebé per complet, de manera que va haver de ser reconstruït novament, gràcies a les donacions de la gent rica del país. L’estil actual suposa un dels cims més importants del que es coneix com a Renaixement búlgar i no només és d’una bellesa arquitectònica exultant, si no que destaca sobretot, per la gran quantitat de frescos, que decoren tant l’interior de l’església, com el nàrtex d’entrada. A l’interior de l’església, on es gaudeix d’un dels moments més místics de tot viatge a Bulgària hi destaca el preciós iconostasi de fusta, xapat en or.
Envoltant l’edifici de l’església hi ha la zona de residència dels monjos, de quatre plantes i on hi ha fins a 300 cambres. I és que el Monestir de Rila, lluny de ser un museu, és encara ara un cenobi ben viu.
El Monestir de Rila , que va ser inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1983, és sense dubte, un dels punts més imprescindibles de l’església ortodoxa i el punt culminant d’un viatge a Bulgària.
Gràcies per compartir!!!
El Monasterio de Rila, que fue incluido en la lista del Patrimonio de la Humanidad en 1983, es sin duda uno de los puntos más imprescindibles de la iglesia ortodoxa y el punto culminante de un viaje a Bulgaria.