Mikonos és una de les illes més turístiques de Grècia, amb tot el que això suposa: massa turisme de masses, preus molt més cars que la mitjana, sovint un servei dolent als restaurants o massificació a la platja. Dit això, cal puntualitzar que tot i els inconvenients, Mikonos és un destí que no pot faltar (ni que sigui un parell de dies) a qualsevol itinerari per Grècia, doncs els encants són també evidents.
Arribem amb el ferry de Blue Star que hem agafat al Pireu (gairebé 6 hores, 26 euros). Quan arribem és la una del migdia i en Giorgios ens espera al Port Nou, que està a uns tres quilòmetres de Mikonos. Com ell, tothom qui té un hotel o lloga habitacions es dóna cita al moll cada vegada que arriba un ferry. Alguns venen a recollir el seu hoste i d’altres, intenten que si no tens habitació reservada optis pel seu hotel. L’oferta és variada, però els preus són els més elevats que hem vist fins ara, tot i que ja és setembre. Nosaltres teníem reservada habitació a Orpheas Rooms, un negoci familiar de la familia d’en Giorgio, que mentre ens porta en la seva furgoneta ens explica, en el seu perfecte anglès, quatre coses de Mikonos, per començar-nos a orientar.
La habitació és ample, de fet per quatre persones i té aire condicionat y bany propi (70 euros). I el que és més important, just al centre del poble, entre l’estació d’autobusos i els molins de vent.
Només sortir de l’habitació comencem a deambular plàcidament pels carrers del poble. Encara no han arribat els creuers (fins a mitja tarda) i no hi ha massa gent al carrer. Tots els carrerons són tots preciosos, amb la típica arquitectura ciclàdica, és a dir, carrers estrets, amb el terra de pedra, i cases d’un pis, enguixades i amb les portes i finestres de colors, preferentment blau. També destaquen un munt de petites esglésies, també blanques i amb les típiques cúpules blaves. Gairebé cada carrer té la seva església, que sol estar poc il.luminada i sempre, amb el seu iconostasi de fusta a modus d’altar.
Baixant pel nostre carrer ens arriben a la cèlebre zona dels molins de vent, tan fotografiada. Just al davant, la Petita Venècia, un petit barri on les cases arriben fins el mar i que és ple de petits restaurats de pescadors on fer un bon sopar o simplement prendre un refresc mentre veus passar la vida. Més enllà, per carrerons estrets, ens arriben a la zona de l’església més coneguda de Mikonos: la Paraportiani, que és un petit complex amb 5 esglésies asimètriques, i la més important de les 400 esglésies i ermites que hi ha a la illa.
Passem els dies passejant entre els estrets carrerons, plens (massa) de botigues de records, joieries, petits restaurants i bars de disseny. Cada vegada hi deu haver menys gent que viu a Mikonos. Sembla que tots són negocis i sobretot a mitja tarda, quan els creuers escupen mil turistes de cops, els carrers s’omplen de gent i caminar es fa a vegades, fins i tot incòmode (i això que no estem a agost).
Passejant per la zona del front marítim ens trobem amb l’emblema de Mikonos: els dos pelicans que amigablement accepten les sessions fotogràfiques amb els turistes. Inconvenients de ser una estrella.
Ja ens han advertit les guies que quantitat no és sinònim de qualitat en els restaurats de Mikonos. Es per això que sovint vam menjar més aviat poc i malament a preus més elevats que els pagats al Peloponès. Sí que cal recomenar el restaurant Antoninos (a la plaça principal del passeig marítim) on vam menjar molt bé i a bon preu. Segons les guies va ser el primer restaurant del poble i fa més de cinquanta anys que rutlla. Això ja sol ser bona senyal,…
LES PLATGES
A Mikonos s’hi ve per les platges i per la marxa nocturna. I després hi ha el tema dels gays, que sembla que venen a la illa perquè l’ambient de llibertat i respecte per la seva comunitat els garantitza unes bones vacances.
Doncs bé si és per les platges, més val buscar-se una altre opció. Sí és veritat que l’aigua està a una bona temperatura i l’aigua és cristal.lina, però al cap i a la fi, a Catalunya hi ha platges molt més boniques que a Miconos, i sovint, no tan atestades de gent com les que vam trobar a Miconos.
Vam anar a Platy Gialos, més familiar, i a Paradise, més juvenil, i una de les platges mítiques de l’illa. A les dues illes s’hi arriba amb autobus (hi ha serveix cada mitja hora des de Mikonos i s’hi arriba en vint minuts, 1.4 euros). Si es vol anar a Superparadise (la més obertament gay) cal agafar embarcacions des de Paradise.
Sense ser agobiant, les platges són massa plenes de gent i sovint es fa difícil trobar-hi un espai on posar-hi la tovallola. Es lloguen tumbones a dotze euros i la veritat és que aquestes deixen ben poc espai als que preferim la tovallola. A la part el darrera hi ha un munt de restaurants i bars que en el cas de Platja Paradise, pugen el volum a partir de les sis de la tarda, quan sembla que part de la platja es va convertint en pista de ball. Si que hi ha gays, sobretot a Paradise, però la majoria dels turistes son parelles heterosexuals.
En fi, que la platja (un parell d’hores a primera hora de la tarda) sol ser una bona alternativa a Mikonos.
EXCURSIÓ A DELOS
És imprescindible fer una excursió d’un matí a la propera illa de Delos, que està a una mitja hora amb les embarcacions (12 euros, entrada a Delos, 5 euros) que surten del Port Vell de Mikonos. També es poden agafar excursions organitzades amb guia per uns 35 euros.
Sota un sol de justícia vam dedicar unes tres hores per visitar aquesta illa, que segons la llegenda fou on van néixer Apolo i Artemisa, i on Apolo va tenir, el Santuari més important de l’antiga Grècia. Va tenir tanta importància, que a Delos no s’hi permetia cap naixement i cap defunció.
Ens restes trobats a Delos són realment espectaculars, amb barris sencers de cases (algunes d’elles, de l’aristocràcia local, amb mosaics de temes variats). També hi ha un teatre i la famosa terrassa dels lleons, on antigament hi havia entre 10 i 18 escultures de lleons, fets amb marbre de Paros, i de la que ara en queden 6, que per cert són còpies (els originals es troben al museu que hi ha al mateix recintes). També hi ha diversos temples que les diferents colònies gregues havien edificat per glorificar Apolo i altres deus (com el temple d’Isis o el d’Hera).
En fi, una visita molt recomanable, en un recinte que per cert, és Patrimoni de la Humanitat.