Poques ciutats africanes tenen l’extraordinari encant de la ciutat de Djennné a Mali. Situada a la confluència dels rius Niger i Bani, aquesta històrica ciutat, que presenta una quàdruple importància (històrica, arquitectònica, etnològica i religiosa), forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1988. Per això és parada obligada per qualsevol viatge a Mali i una de les fites viatgeres més preuades.
La fundació de Djenné es remunta al segle IX, però va ser a partir del segle XIV i posteriors quan es va convertir en un enclavament comercial importantíssim, i posteriorment també, un dels centres islàmics més importants de l’Àfrica occidental i en concret del que es coneix com la regió històrica del Sudan.
Hem arribat a Djenné des de la ciutat de Mopti, en un atractiu trajecte que passa per un munt de petites poblacions de les diverses ètnies que formen el conglomerat social d’aquesta zona de l’Àfrica. Just abans d’entrar a Djenné hem de travessat el riu Bani. Per això cal esperar al ferri, que cada cert temps travessa el riu.
Un cop a Djenné, el més conegut i que més impressiona al viatger és l’extraordinari valor de l’arquitectura sudanesa, que a Djenné té la seva punta de llança amb tota la població completament construïda en adob. Les cases, els comerços, les diverses escoles coràniques i sobretot la seva gran mesquita estan construïdes en aquesta mescla de palla, fang, oli i argila, que fa que cada any es tingui que anar renovant i que li dóna a la ciutat, aquest aspecte gairebé únic.
EL MERCAT DE DJENNÉ
Arribem a Djenné en diumenge. I així és com ho ha de fer el viatger. El motiu és que a l’endemà dilluns es produeix a Djenné un dels mercats més vistosos de l’Àfrica. Es munta cada dilluns al matí des de primeríssima hora davant de l’esplanada de la mesquita. L’activitat és frenètica a partir de les 9 del matí.
La gent de les rodalies baixa a la ciutat per vendre-hi la seva mercaderia, que delicadament situen sobre el seu lloc, a vegades sobre pilones, més sovint sobre qualsevol plàstic o mantell a terra mateix; o simplement per veure, deixar-se veure, conversar i posar-se al dia. Al mercat hi veurem des d’animals petits (gallines i pollastres) o grans (hi ha una zona de venda de cabres o xais) i menjars (fruites, verdures i hortalisses diverses) fins a material per la llar (sabons, candaus, recipients, teles) o altres mercaderies que no sabrem esbrinar exactament perquè serveixen.
És doncs no només un empori comercial sinó també social. I en ell s’hi donen cita un munt d’ètnies diferents, que fan encara més atractiu el mercat. Hi veurem fules, mandingues, bambares o potser fins i tot algun tuareg, el famosos homes blaus que predominen al nord del país, entre altres poblacions que no sabrem distingir, però que li donen un color i un atractiu especial.
Al davant de l’esplanada, hi ha una sèrie de petits comerços amb terrat. Alguns d’ells estan habilitat perquè el viatger hi pugui pujar, previ pagament d’un petit donatiu, per tal de que contempli l’enorme espectacle que el mercat de Djenné ens ofereix amb el preciós teló de fons de la mesquita d’adob.
LA GRAN MESQUITA DE DJENNÉ
A part del mercat en sí i l’arquitectura general de la ciutat, la Gran Mesquita de Djenné és per si mateixa, un edicifici que justifica que ens haguem acostat a aquesta ciutat. De fet, és l’edifici d’adob més gran del món. El material de construcció és tan fràgil, que una vegada l’any, les habitants de la ciutat son convidats a col.laborar en la restauració de la mesquita. Es tracta d’afegir noves capes d’adob i reparar les zones que hagin quedat malmeses durant la temporada de pluges.
L’edifici actual sembla ser que seria de principis de segle XX i hauria anat succeint a les diverses mesquites que al llarg del temps s’han emplaçat en aquest punt. La mesquita queda enclavada al damunt d’un gran pedestral, també d’adob. Cal dir que l’adob no es munta directament com si d’un castell de sorra es tractés, sinó que primerament s’han fabricat les totxanes d’adob que s’han deixat assecar al sol. Les esbeltes columnes de fang dominen la façana principal. Al capdamunt de les diverses torres hi trobem ous d’estruç i sobresortint, per tota la perifèria de l’edifici, centenars de brancals decoratius, però que també ajuden en la restauració anual de la mesquita.
L’edifici, altiu com pocs puguis trobar a l’Àfrica té un magnetisme extraordinari, però malauradament no permet l’entrada als infidels, des de que a dins de la mesquita s’hi va fer una sessió fotogràfica clandestina amb models vestides massa sensuals per la conservadora societat islàmica de Djenné. Com a tants altres llocs, feta la llei, feta la trampa, de manera que pagant una petita suma a uns dels cuidadors del temple, ens deixa entrar durant el breu espai d’uns deu minuts. Suficient per perdre’ns en l’extraordinari bosc de columnes d’adob que mantenen l’interior de la mesquita gairebé en la penombra, resultant-ne encara més, un misticisme que es revela extrem. Dins la mesquita, alguns fidels resen cara la Meca i molts altres, simplement s’hi estan, aprofitant que la temperatura és més fresca que a l’exterior.
Després de gaudir del mercat i la mesquita ens perdem pels diversos carrerons que envolten el centre neuràlgic de la ciutats. Son carrers plens de vida, amb molts nens jugant a pilota o amb petits juguets que ells mateixos han construït. També entrem en algunes escoles coràniques, on els nens aprenen l’Islam, recitant de forma continua els seus versícles, que tenen escrit en taules de fusta que els fan de pissara de mà. Amb tot, algunes construccions acusen una evident manca de manteniment, de manera que algunes construccions d’adob estan en un elevat risc de perdre’s; i el clavegueram es mostra del tot insuficient, provocant un olor, que a vegades es fa difícilment suportable.
L’estada a Djenné no ens deixa indiferents. Marxem de la ciutat amb la sensació d’haver viscut un dels teatres més extraordinaris de l’Àfrica occidental: el mercat de Djenné amb el preciós teló de fons de la Gran mesquita.