Poques ciutats africanes tenen l’extraordinari encant de la ciutat de Djennné a Mali. Situada a la confluència dels rius Niger i Bani, aquesta històrica ciutat, que presenta una quàdruple importància (històrica, arquitectònica, etnològica i religiosa), forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1988. Per això és parada obligada per qualsevol viatge a Mali i una de les fites viatgeres més preuades.

La fundació de Djenné es remunta al segle IX, però va ser a partir del segle XIV i posteriors quan es va convertir en un enclavament comercial importantíssim, i posteriorment també, un dels centres islàmics més importants de l’ occidental i en concret del que es coneix com la regió històrica del Sudan.
Hem arribat a Djenné des de la ciutat de Mopti, en un atractiu trajecte que passa per un munt de petites poblacions de les diverses ètnies que formen el conglomerat social d’aquesta zona de l’Àfrica. Just abans d’entrar a Djenné hem de travessat el riu Bani. Per això cal esperar al ferri, que cada cert temps travessa el riu.

Un cop a Djenné, el més conegut i que més impressiona al viatger és l’extraordinari valor de l’arquitectura sudanesa, que a Djenné té la seva punta de llança amb tota la població completament construïda en adob. Les cases, els comerços, les diverses escoles coràniques i sobretot la seva gran mesquita estan construïdes en aquesta mescla de palla, fang, oli i argila, que fa que cada any es tingui que anar renovant i que li dóna a la ciutat, aquest aspecte gairebé únic.

IMG_1975
IMG_1991

EL MERCAT DE DJENNÉ

IMG_2097

Arribem a Djenné en diumenge. I així és com ho ha de fer el viatger. El motiu és que a l’endemà dilluns es produeix a Djenné un dels mercats més vistosos de l’Àfrica. Es munta cada dilluns al matí des de primeríssima hora davant de l’esplanada de la mesquita. L’activitat és frenètica a partir de les 9 del matí.

La gent de les rodalies baixa a la ciutat per vendre-hi la seva mercaderia, que delicadament situen sobre el seu lloc, a vegades sobre pilones, més sovint sobre qualsevol plàstic o mantell a terra mateix; o simplement per veure, deixar-se veure, conversar i posar-se al dia. Al mercat hi veurem des d’animals petits (gallines i pollastres) o grans (hi ha una zona de venda de cabres o xais) i menjars (fruites, verdures i hortalisses diverses) fins a material per la llar (sabons, candaus, recipients, teles) o altres mercaderies que no sabrem esbrinar exactament perquè serveixen.

És doncs no només un empori comercial sinó també social. I en ell s’hi donen cita un munt d’ètnies diferents, que fan encara més atractiu el mercat. Hi veurem fules, mandingues, bambares o potser fins i tot algun tuareg, el famosos homes blaus que predominen al nord del país, entre altres poblacions que no sabrem distingir, però que li donen un color i un atractiu especial.

Al davant de l’esplanada, hi ha una sèrie de petits comerços amb terrat. Alguns d’ells estan habilitat perquè el viatger hi pugui pujar, previ pagament d’un petit donatiu, per tal de que contempli l’enorme espectacle que el mercat de Djenné ens ofereix amb el preciós teló de fons de la mesquita d’adob.

IMG_2137
Mercado de Djenné
Mercado de Djenné
Mercado de Djenné
IMG_2095

LA GRAN MESQUITA DE DJENNÉ

A part del mercat en sí i l’arquitectura general de la ciutat, la Gran Mesquita de Djenné és per si mateixa, un edicifici que justifica que ens haguem acostat a aquesta ciutat. De fet, és l’edifici d’adob més gran del món. El material de construcció és tan fràgil, que una vegada l’any, les habitants de la ciutat son convidats a col.laborar en la restauració de la mesquita. Es tracta d’afegir noves capes d’adob i reparar les zones que hagin quedat malmeses durant la temporada de pluges.
L’edifici actual sembla ser que seria de principis de segle XX i hauria anat succeint a les diverses mesquites que al llarg del temps s’han emplaçat en aquest punt. La mesquita queda enclavada al damunt d’un gran pedestral, també d’adob. Cal dir que l’adob no es munta directament com si d’un castell de sorra es tractés, sinó que primerament s’han fabricat les totxanes d’adob que s’han deixat assecar al sol. Les esbeltes columnes de fang dominen la façana principal. Al capdamunt de les diverses torres hi trobem ous d’estruç i sobresortint, per tota la perifèria de l’edifici, centenars de brancals decoratius, però que també ajuden en la restauració anual de la mesquita.

IMG_2101

L’edifici, altiu com pocs puguis trobar a l’Àfrica té un magnetisme extraordinari, però malauradament no permet l’entrada als infidels, des de que a dins de la mesquita s’hi va fer una sessió fotogràfica clandestina amb models vestides massa sensuals per la conservadora societat islàmica de Djenné. Com a tants altres llocs, feta la llei, feta la trampa, de manera que pagant una petita suma a uns dels cuidadors del temple, ens deixa entrar durant el breu espai d’uns deu minuts. Suficient per perdre’ns en l’extraordinari bosc de columnes d’adob que mantenen l’interior de la mesquita gairebé en la penombra, resultant-ne encara més, un misticisme que es revela extrem. Dins la mesquita, alguns fidels resen cara la Meca i molts altres, simplement s’hi estan, aprofitant que la temperatura és més fresca que a l’exterior.

Després de gaudir del mercat i la mesquita ens perdem pels diversos carrerons que envolten el centre neuràlgic de la ciutats. Son carrers plens de vida, amb molts nens jugant a pilota o amb petits juguets que ells mateixos han construït. També entrem en algunes escoles coràniques, on els nens aprenen l’Islam, recitant de forma continua els seus versícles, que tenen escrit en taules de fusta que els fan de pissara de mà. Amb tot, algunes construccions acusen una evident manca de manteniment, de manera que algunes construccions d’adob estan en un elevat risc de perdre’s; i el clavegueram es mostra del tot insuficient, provocant un olor, que a vegades es fa difícilment suportable.

L’estada a Djenné no ens deixa indiferents. Marxem de la ciutat amb la sensació d’haver viscut un dels teatres més extraordinaris de l’Àfrica occidental: el mercat de Djenné amb el preciós teló de fons de la Gran mesquita.

Mezquita de Djenné
Gran mezquita de Djenné
Gran mezquita de Djenné
IMG_2024

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE MALI CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

8 thoughts on “DJENNÉ. l’extraodinari espectacle de la vida a Mali.


Olga Barbara Grijalva Alvarez
28 de febrer de 2016

Mali 🙁 ahora la veo difícil de poder ir dada la situación bélica 🙁

    Jordi
    28 de febrer de 2016

    Así es, Olga. Ya cuando fuimos nosotros no pudimos llegar a Tombuctú, pero ahora es peligroso todo el país.

Marga viaja
29 de febrer de 2016

Es una pena que el mundo este tan revuelto

Cristina Monsalvo Lopez
6 de març de 2016

No sabes las ganas que le tengo a Mali….y la pena por no poder visitarlo ahora!

    Jordi
    6 de març de 2016

    Es país merece mucho la pena. Pero, como dice, habrá que esperar un pelín. Cuando fuimos nosotros ya no pudimos llegar a Tombuktú.

beatriz
28 de setembre de 2018

Como me gustó Mali, sin duda volvería en cuanto pudiera si la situación que hay en el país lo permitiera, es un país que merece la pena, yo si llegué Tombuctú legar fue una odisea se nos pinchó una rueda y tardamos horas hasta conseguir un repuesto lo mejor de ese tiempo muerto fue que hablamos con todo el que pasaba desde los pastores con cabras hasta las mujeres que iban a buscar agua, que buenos recuerdos:)Un país muy recomendable espero volver pronto

infravg
19 de novembre de 2018

Enhorabuena por el post, muy interesante. Una pena que su situración no permita visitar el país, es una de las visitas que tenemos en la agenda, ya que Tumbuctú llego a la semifinal de las actuales 7 Maravillas del Mundo. Queda esperar que la situación se arregle, pero la ONU no esta por la labor de ayudar. Nos leemos.

    Jordi
    20 de novembre de 2018

    Yo también le tengo muchísima ganas a Tumbuctú. Ojalá en un futuro bien próxima se pueda regresar allí.
    Muchas gracias por tu comentario.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.