ELVAS. Visita a la ciutat fortificada de Portugal.

Visitar Elvas era una de les nostres prioritats durant el nostre viatge a Extremadura i l’Alentejo. La ciutat portuguesa, fronterera amb Espanya, forma part del Patrimoni de la Humanitat gràcies a l’excel·lent sistema defensiu en forma de muralles, fossats i forts que es remunten a més de mil anys d’antiguitat.

En realitat, aquest sistema defensiu data ja de temps de la dominació àrab (segle IX), quan una primera muralla envoltava l’antiga alcassaba. Des del Castell d’Elvas, al cim del petit turó que domina la població serà fàcil distingir aquesta primera muralla, així com les tres següents línies defensives, que corresponen als segles XII, XIV i XVII. Però hi ha més fortificacions a veure a Elvas, ja que la visita no es limita al centre històric de la població si no també a alguns dels forts que l’envolten, com el Fort de Santa Llúcia o el Fort da Graça.

VISITAR ELVAS. EL FORT DE SANTA LLÚCIA

En realitat, aquest sistema defensiu data ja de temps de la dominació àrab (segle IX), quan una primera muralla envoltava l’antiga alcassaba. Des del Castell d’Elvas, al cim del petit turó que domina la població serà fàcil distingir aquesta primera muralla, així com les tres següents línies defensives, que corresponen als segles XII, XIV i XVII. Però hi ha més fortificacions a veure a Elvas, ja que la visita no es limita al centre històric de la població si no també a alguns dels forts que l’envolten, com el Fort de Santa Llúcia o el Fort da Graça.

CENTRE HISTÒRIC D’ELVAS.

Reprenem el camí per apropar-nos fins al centre històric d’Elvas. Entrem en cotxe superant les diferents portes d’entrada a les diverses muralles més o menys concèntriques que suposen un dels recintes millor fortificats del món. Aparquem finalment just darrere de l’Antiga Se, avui Església de Nostra Senyora de l’Assumpció.

Just davant de la gran església que domina el centre d’Elvas es troba la més bella plaça de la ciutat, la Plaça de la República. Allà es troba l’oficina de turisme on ens lliuren un mapa, uns fullets i ens indiquen perquè hem trobat tancat el fort de Santa Llúcia: ni més ni menys que perquè a Portugal hi ha una hora menys que a Espanya i nosaltres no ho hem tingut en compte.

Comencem la nostra visita al centre històric entrant a l’Església de Nostra Senyora de l’Assumpció. Es tracta d’un disseny de Francisco de Arruda, el mateix arquitecte a qui es deu el Aqüeducte de Amoreira que tindrem l’oportunitat de visitar posteriorment. Es tracta d’un edifici de façana bastant particular, encara que segons les nostres guies correspon a l’estil manuelí. Aquests trets els podem trobar a l’interior i en alguna porta lateral del temple. No obstant això, dista bastant dels majestuosos edificis manuelins que podem trobar a Lisboa, com el Monestir dels Jerònims, per exemple. L’església va tenir el títol de catedral fins a 1881.

Just darrere de l’antiga catedral trobem la bella església de les Dominiques. Tot i que es tracta d’un temple de petites dimensions, la capella principal bé val una visita. Es tracta d’una església del segle XVI d’estil renaixentista. La seva planta octogonal destaca per l’ús de la rajola, que en aquest cas no solament decora les parets de l’església (com en molts dels temples portuguesos) si no la pràctica totalitat de l’edifici, cúpula inclosa. Una sorprenent meravella.

Passem sota un arc que correspon a la situació on es trobava la muralla de l’antiga alcassaba àrab per arribar fins al Castell d’Elvas, que correspon a l’època de dominació àrab i que va haver de ser conquistat fins a dues vegades abans que la ciutat d’Elvas passés a ser, definitivament, territori cristià.

A poc més de cinc minuts a peu trobem el tranquil Cementiri dels Anglesos que rep aquest nom per ser aquí on van rebre sepultura alguns oficials anglesos que van lluitar al costat del bàndol portuguès durant les guerres napoleòniques. El lloc és un recés de pau dins d’una població que, en realitat, sembla ser-ho tota ella.

La següent església que visitem, ja la última en aquesta zona més alta de la ciutat, és la de l’Ordre Tercera de Sant Francesc. Aquest temple, de principis del segle XVIII, es deu ja als temps d’esplendor del barroc com podem observar en la seva preciosa capella principal, un autèntic prodigi d’aquest estil. El magnífic retaule està recobert, com és preceptiu, de pa d’or. Sens dubte aquesta és una de les esglésies que cal veure a Elvas.

Durant la nostra visita a la ciutat ens adonem que el blanc és el color amb què estan pintades la gran majoria d’edificacions, sovint amb la seva part més baixa de color groc. No obstant això, això no és Centreeuropa, de manera que no és difícil adonar-se que bona part de les construccions tenen les parets francament escrostonades. Elvas és una ciutat preciosa però no es tracta d’un museu a l’aire lliure. La ciutat està viva i part del seu encant resideix en aquesta meravellosa imperfecció.

Tornem a la Plaça de la República per fer un petit descans en un dels diversos minúsculs cafès que en ella trobem. Després del breu repòs reprenem el camí per visitar alguna església més. Primer, la de la Misericòrdia, menys interessant; i posteriorment, el la del Convent de Sant Domingo, que és un altre dels monuments que cal veure a Elvas. El convent és un edifici del segle XIII i la seva església, la més gran de tota la ciutat. Tot i que la modificació de la façana correspon a l’estil barroc, a l’interior podem observar que, almenys la part corresponent a la capçalera, correspon al gòtic imperant durant el segle XIII. En aquesta església de tres naus amb capelles laterals quedem meravellats amb el seu preciós òrgan amb base de fusta, la majestuositat de la bases de marbre de les columnes que separen les tres naus i la bellesa, un cop més, de les rajoles que decoren la part més inferior de les parets laterals i que ens expliquen la vida de Sant Domingo.

AQUEDUCTE D’AMOREIRA

Un altre dels monuments que cal veure a Elvas és, sens dubte, l’extraordinari Aqüeducte de Amoreira, que també forma part de la llista del patrimoni de la humanitat. Fins 843 arcades formen l’aqüeducte de Amoreira que té una longitud de més de vuit quilòmetres. El dissenyador d’aquesta autèntica obra d’art de la història de l’enginyeria és Francisco de Arruda. Diversos problemes, entre els quals es trobaven els pressupostaris, van donar lloc a diversos retards en la finalització de l’obra. En realitat, l’aqüeducte va ser iniciat en 1537 i va haver de ser suspès en la seva execució el 1547, no sent fins 1571 quan van poder reprendre els treballs.

Les aigües no van arribar fins al centre de la ciutat fins 1620, és a dir, després de més de vuitanta anys de l’inici del projecte.

Podem observar l’aqüeducte de Amoreira des d’un dels miradors que trobem en el sistema de fortificacions de la ciutat d’Elvas i posteriorment, passem sota els seus arcs de camí al nostre últim destí en aquesta població: el Fort da Graça.

FORT DA GRAÇA.

Com he comentat, el sistema defensiu d’Elvas està format no només pel conjunts de muralles fortificades que envolten la ciutat medieval, si no també per diverses fortificacions exteriors.

Una altra d’elles és el Fort da Graça, una altra bella fortificació que, igual que la de Santa Lucia, està dissenyada en forma d’estrella i que es troba en un petit turó a pocs quilòmetres del centre històric. És aquest l’últim dels monuments que cal veure a Elvas i que, aquest cop sí, trobem obert.

El fort data de la segona meitat del segle XVIII. Es tracta d’una fortificació realment impactant, amb un sistema de muralles i baluards que ens ho fa suposar francament inexpugnable. Al centre de la fortificació crida l’atenció una construcció. Es tracta de la coneguda com a Casa del Governador, que recorda a un petit palauet barroc. Des de dalt es divisa una vista enorme, encara que el dia no ens acompanya en absolut.

Amb la visita al Fort da Graça acaba la nostra visita a Elvas, una de les més belles ciutats de l’Alentejo i que val molt la pena visitar si es recorre aquesta bonica zona de la península ibèrica.