La Torre Bellesguard de Barcelona és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí. Probablement sigui per estar una mica allunyada del Passeig de Gràcia, nucli principal de la Ruta del Modernisme a Barcelona i per tractar-se d’una propietat privada que fins fa molt pocs anys no rebia visitants.

La veritat és que la Torre Bellesguard bé mereix una visita i així ho vam aprofitar, en un assolellat matí barcelonina.

Tot i que ara mateix la Torre Bellesguard està situada dins dels límits de la ciutat comtal, cal tenir en compte que quan es va edificar, a principis de segle XX, aquesta zona formava part de la localitat de Sant Gervasi de Cassoles, just als peus de la Serra de Collserola. En aquest sentit, quan Maria Sagués Molins, vídua del ric comerciant Jaume Figueras, encarrega la construcció d’aquest edifici, aquest es dissenya com a habitatge de vacances dels senyors, que durant la setmana residien a Barcelona.

El progressiu creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona va donar lloc, durant tot el segle XX, a una contínua fagocitació de les petites localitats que l’envoltaven, que van passar a formar part de la capital, com un més dels seus barris. Tal va ser el cas de Sant Gervasi.

IMG_2863

IMG_2807

EL CASTELL DE MARTÍ I L’HUMÀ

IMG_2859

La Torre Bellesguard va ser edificada en la mateixa localització on es trobava l’antic castell del gironí rei d’Aragó, Martí I l’Humà. Rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Sicília (en aquest cas, durant únicament 2 anys) i fill de Pere IV, el seu regnat va coincidir amb el Cisma d’Occident. En aquell moment, Martí I es va posicionar en favor dels papes d’Avinyó, acudint fins i tot al Palau Papal per jurar-li fidelitat a Benet XIII. No obstant això, cap dels 4 fills de Martí I va sobreviure al seu pare, la qual cosa va produir un greu problema successori. Finalment, i després de dos anys de deliberacions després de la mort del rei, és el seu nebot (fill de la seva germana, Elionor d’Aragó) qui és coronat rei. Leonor d’Aragó estava casada amb Joan I de Castella, amb el que el nou rei, amb el nom Fernando I, suposa el primer Trastàmara que regnarà a Aragó.

Tot això dóna lloc al fet que amb la mort de Martí I l’Humà, el castell entra en franca decadència, fins a tal punt que deixa de formar part de les propietats de la corona, el 1422. Quan Gaudí rep l’encàrrec de construir la residència estival de la vídua de Figueres, manté alguns dels escassos vestigis del primitiu castell que encara queden en peu, com a part de les muralles, o les emmerletades torres d’una de les portes d’accés al recinte, les qual restaura. No obstant això, l’edifici principal és de nova planta.

TORRE BELLESGUARD, VISITA A UN BELL PALAUT NEOGÒTIC

IMG_2843

Antoni Gaudí realitza el disseny de la nova edificació seguint la seva particular adaptació del neogòtic. Es tracta d’una època en què diversos dels grans arquitectes del modernisme català experimenten en aquest estil. Obres neogòtiques del propi Gaudí són la bonica casa Botines de Lleó, el Palau Episcopal d’Astorga o el Col·legi de les Teresianes, al carrer Ganduxer de Barcelona. Un altre exemple de la fusió entre el modernisme i el neogòtic el trobem en el Palau de Sobrellano, que es troba a la càntabra població de Comillas i que és obra de Joan Martorell.

La Torre Bellesguard és un edifici de planta quadrada, de no més de 15 metres de costat i amb una alçada propera als 20 metres (que arriba fins als 33 metres gràcies a la seva torre), de manera que la seva esveltesa és el primer que crida l’atenció. Com sempre, Gaudí utilitza els materials propis de la zona on es construeix l’edifici, dominant la pedra de pissarra de diferents tons i el maó. Tot això, forma sovint, bells dissenys en forma de mosaic. A més, Gaudí s’envolta d’alguns dels millors artesans de l’època, comptant per exemple amb l’ajuda de Domènec Sugrañes, per al disseny dels mosaics. Destacable és també, la porta d’entrada a la Torre, dissenyada en ferro forjat i amb el lema “Ave Maria puríssima, sense pecat va ser concebuda”, una nova prova del profund cristianisme que atresorava el genial arquitecte. A banda i banda d’aquesta porta principal, es troben sengles bancs dissenyats sota la tècnica del mosaic, com he dit, obra de Sugrañes. La esveltesa de l’edifici, així com la seva decoració en forma de merlets el deixen a mig camí entre la torre residencial i la fortalesa, el que li dona un aire realment original. En aquesta època neogòtica, Gaudí va fer ús de la línia recta en major mesura que en altres moments de la seva carrera. Aquest fet el diferencia totalment d’altres obres com el Park Güell o la Pedrera.

IMG_2816
IMG_2815
IMG_2810

Tenim l’oportunitat de visitar l’interior de la Torre Bellesguard, gràcies a una de les visites guiades que els caps de setmana es realitzen (també hi ha la possibilitat de realitzar una visita audioguiada, diàriament, excepte els dilluns). 

En entrar a l’edifici ens sorprèn la bella i il·luminada planta baixa, disposada a manera de rebedor i que recorda el disseny d’un pati andalús encara que amb els contorns, aquesta vegada sí, molt més arrodonits. La part més inferior d’aquest rebedor està decorat amb bells rajoles, que tindran la seva continuïtat al llarg de l’escala que puja a les plantes nobles. Del sostre penja una bonica llum de ferro forjat, decorada amb originals vitralls de colors.

L’escala puja a les plantes nobles, a les quals no tenim accés (segueixen sent residència de la família Guilera, actual propietària de l’edifici) i a les golfes, que estan construïdes mitjançant l’ús del maó, una altra de les tècniques senyeres del modernisme català. És aquesta una estança diàfana, que es va construir amb la idea de ser utilitzada també, com a sala de música. Segons sembla, Gaudí no va poder acabar la feina, per considerar la família constructora que el pressupost estava superant el previst, d’una manera massa àmplia.

Finalment podem sortir al terrat, des d’on podem gaudir d’unes belles vistes de la ciutat de Barcelona, ​​alhora que comprovem el bonic disseny de la coberta de l’edifici, que recorda a un drac, amb els seus finestrals com grans ulls. El drac, com a animal mític dins l’imaginari català.

Finalment, la Torre Bellesguard es corona amb una bonica torre troncocònica que acaba en una bella espiral en trencadís, amb els colors de la bandera catalana, la corona reial i la creu de quatre braços, tan típica de l’arquitectura de Gaudí i que també es pot trobar en el Col.legi de les Teresianes, a la Casa Miralles o en dues de les més famoses obres de Gaudí, les Casa Batlló i Milà. Un cop més, catalanitat, religió i fidelitat, com a pilars del simbolisme en l’obra de Gaudí, reflectides aquesta vegada, a la Torre Bellesguard.

IMG_2834
IMG_2835
IMG_2837
IMG_2845
IMG_2848

Un cop gaudit de l’interior de la Torre Bellesguard és moment per fer una passejada pel preciós jardí, on ens trobem amb dos bancs de pedra, dissenyats de forma còncava i decorats amb el trencadís que ens recorda el Park Güell. El curiós del banc és que si es parla en veu baixeta des d’un dels extrems, un altre oient ho pot escoltar perfectament des de l’altre extrem.

La visita a la Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes de Gaudí, mereix ser inclosa dins una més àmplia visita al Modernisme de Barcelona.

IMG_2811
IMG_2822

ALGUNES DADESS PRÀCTIQUES

IMG_2813

Arribar a Barcelona és fàcil. La ciutat està ben connectada amb la resta de la península i amb Europa, mitjançant carreteres, trens i avions.

Els trens de gran velocitat arriben a l’estació de Sants, des de Madrid, València o França. Així mateix, a l’Estació de Sants hi ha línia de metro.

L’aeroport de Barcelona té 2 terminals. La terminal 2 és la usada per la línies de baix cost i està connectada amb el centre de la ciutat mitjançant tren de rodalies i autobús (Aerobus). La terminal 1, més recent, està connectada amb el centre de la ciutat mitjançant l’Aerobús. Un servei d’autobús gratuït uneix les 2 terminals.

Per arribar a la Torre Bellesguard es pot utilitzar l’autobús urbà de Barcelona. Per exemple, les línies 58 i 22, que es prenen des de Plaça Catalunya. Els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línia 7) també enllacen Plaça Catalunya amb la zona (per Avinguda Tibidabo). Des d’allà, cal caminar uns 15 minuts.

El preu de l’entrada a la Torre Bellesguard és de 9 euros en cas de la visita audioguiada, i de 16 per a la visites guiades. Hi ha descomptes per als menors d’edat i jubilats i és gratuïta per als menors de 8 anys.

Allotjar-se a Barcelona no revesteix dificultat. L’oferta hotelera és àmplia. En aquest sentit, val la pena valorar la possibilitat d’allotjar-se en apartaments turístics, la qual cosa dóna bastant més autonomia i permet deixar-se aconsellar pels propietaris de l’apartament. En aquest sentit, Hundredrooms permet comparar entre més de 100 webs dedicades al lloguer d’apartaments turístics i cases de vacances, amb la finalitat de seleccionar el pis que més s’adeqüi a les nostres necessitats i al nostre butxaca.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE LA RUTA DEL MODERNISME CLICA AQUÍ
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESCAPADES PER CATALUNYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

19 thoughts on “TORRE BELLESGUARD. Visita a un Gaudí poc conegut.


Cristina
23 d'octubre de 2015

Mira que me gusta Gaudí por lo peculiar que es. La verdad es que esta Torre no la conocía y me ha recordado sobre todo a “El Capricho” en Comillas.

Es de estos artistas, como Goya o Velázquez, que trascendieron su época y se adelantaron mucho en el tiempo.

Sin duda merece una visita.

Un abrazo.

Cristina.

    Jordi
    27 d'octubre de 2015

    Hola Cris! Sí que es verdad que tiene una cierta semejanza con el Capricho, aunque aquél tiene bastante más colorido. La verdad es que yo llevo una temporada algo flipado con Gaudí y estoy revisitando todas las obras que tengo cerquita.

Cristina Monsalvo Lopez
25 d'octubre de 2015

Cuando vuelva a Barcelona te voy a contratar de guía para hacer una super ruta Gaudí!

    Jordi
    25 d'octubre de 2015

    jajaja, estaré encantado, Cristina! Aun me faltan varios por vivitar, además!

    Jordi
    25 d'octubre de 2015

    Arlés me ha parecido una ciudad preciosa digna de un día entero. Ya la visitamos hace 10 años, pero en aquella ocasión solo para visitar el anfiteatro. Un saludo Cris!

apartamento turistico
5 d'agost de 2016

Un nuevo tesoro para descubrir!!, magnífico artículo!
Enhorabuena!

Leave an answer

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.